Estética y Historia de la Música Conservatorio

     Podcast realitzat pels alumnes d'Estètica de la Música del Conservatori Professional Josep Climent d'Oliva. Segon trimestre del curs 2020-21.

    LARA https://bfotografiesivideos.blogspot.com/2021/01/analisis-de-planos.html    JOEL https://joelsendracua.blogspot.com/2021/01/analisi-de-planols.html   ALBERT https://albertmartinciscar.blogspot.com/2021/01/activitat-planols.html   SAUL https://saulmartinciscar.blogspot.com/2021/01/tipus-de-planols-les-pellicules.html

 JOEL LARA https://bfotografiesivideos.blogspot.com/2021/01/llenguatge-cinematografic-tipus-de-pla.html   SAUL https://saulmartinciscar.blogspot.com/2021/01/planols.html   ALBERT https://albertmartinciscar.blogspot.com/2021/01/tipus-de-plans-avatar.html

LARA: https://bfotografiesivideos.blogspot.com/2020/11/cartell-assignatura.html   JOEL https://joelsendracua.blogspot.com/2020/11/creacio-cartell-historia.html   ALBERT https://albertmartinciscar.blogspot.com/2020/11/blog-post.html   SERGI https://culturaaudiovisualconservatoriodeolv.blogspot.com/2020/11/cartell-cultura-audiovisual.html

  CONCERTO: Com a consequència de l'estil concertat encetat a l'escola veneciana a finals del S.XVI i desenvolupat per la família Gabrielli, el Concerto com a tal, naix a la primera meitat del S.XVII i es convertirá en el gènere instrumnetal més important per a conjunt instrumental. Hi existíen 2 tipus als inicis del S.XVIII: - Concerto grosso: a Roma, s'oposava un grup de 4 intérprets amb 2 violinistes, 1 violoncelista i un clavecinista, que formàven el Concertino, front la resta de l'orquestra que formàven el grosso. El grosso, de vegades dobla el concertino i a vegades s'oposa a ell. Exemples tenim al concertos de A.Corelli, Haendel o J.S.Bach( com l'exemple de baix, el Concert de brandemburg n.2 primer moviment) - Concerto Solista : al nord d'Itàlia preferien un concert per a un sol instrument i orquestra( amb continu). S'estandaritza l'estructura amb 3 moviments: ràpid-lent-ràpid. Els moviments ràpids s'alternen ritornelli executats pel tut...

  SERGI https://culturaaudiovisualconservatoriodeolv.blogspot.com/2020/11/historia-dels-cartells-edad-antiga-son.html   ALBERT https://albertmartinciscar.blogspot.com/2020/11/muntage-amb-imatges-per-reflexar.html   SAUL https://saulmartinciscar.blogspot.com/2020/11/tipus-de-cartells.html LARA https://bfotografiesivideos.blogspot.com/2020/11/evolucio-del-cartell.html JOEL https://joelsendracua.blogspot.com/2020/11/evolucio-del-cartell.html  

  LARA https://bfotografiesivideos.blogspot.com/2020/11/codis-de-la-imatge.html   JOEL https://joelsendracua.blogspot.com/2020/11/codis-de-les-imatges.html   SAUL https://saulmartinciscar.blogspot.com/2020/11/tipus-de-codis.html ALBERT https://albertmartinciscar.blogspot.com/2020/11/imatge-fixa-i-els-seus-llenguatges.html   SERGI https://culturaaudiovisualconservatoriodeolv.blogspot.com/2020/11/codis-de-les-imatges.html  

 

   LARA https://bfotografiesivideos.blogspot.com/2020/11/analisi-duna-imatge-denotativa.html   https://bfotografiesivideos.blogspot.com/2020/11/analisi-connotatiu.html   https://bfotografiesivideos.blogspot.com/2020/11/analisi-dennotatiu-i-connotatiu_8.html   JOEL https://joelsendracua.blogspot.com/2020/10/analisi-duna-imatge-denotativa.html   https://joelsendracua.blogspot.com/2020/11/analisi-connotatiu-duna-imatge.html https://joelsendracua.blogspot.com/2020/11/analisi-denotatiu-i-connotatiu-duna.html   SAUL https://saulmartinciscar.blogspot.com/2020/10/dimatge-dennotativa-lectura-denotativa.html https://saulmartinciscar.blogspot.com/2020/11/analisi-dimatge-connotativa-i.html   ALBERT https://albertmartinciscar.blogspot.com/2020/11/descripcion-imatge.html https://albertmartinciscar.blogspot.com/2020/10/importancia-de-la-imatge-la-societat_30.html   https://albertmartinciscar.blogspot.com/2020/10/importancia-de-la-imatge-la-societat.html ...

  Els punts de la seua reforma els publicà en un escrit al pròleg de la seua òpera Alceste de 1767. El punt de partida de la reforma fou la cura amb el llibret operístic, al qual la música ha de servir, de manera que la paraula siga ressaltada pel, cant i no al revés com succeïa en el barroc. D’eixa manera es respecta el caràcter dels personatges que han de ser servits per una música que els distingeix i descrigui els seues estats d’ànim. La reforma produí canvis en la forma i estructura de l’òpera: -        Suprimeix la diferència entre recitatiu i ària: vol un gran recitatiu a mode de airosos, desapareix el secco i l’orquestra sempre acompanya el cant. -        Es suprimeix els ornaments vocals: trinos, cadències, coloratura, etc. -        El ària D.C i els ritonellos cal evitar-los. -        El cor com a p...