Estética y Historia de la Música Conservatorio

Entre els estils nacionals que arribaren a una major projecció internacional, esta el cas espanyol. Aquest estil es desenvolupà quasi de la mateixa forma a Espanya que a França. L’estil musical espanyol de l’època feia referencia a una sèrie de ritmes urbans com el fandango, la jota, tango o el bolero. Uns ritmes presents a l’òpera comique francesa, gènere que servirà de model per a la renaixcuda sarsuel.la al 1840. FELIPE PEDRELL 1841-1922 És considerat el pare del nacionalisme musical espanyol. Figura clau del regeneracionisme musical espanyol del S.XIX i inspiració de l’anomenada Generació del 98 (Falla, Turina, Chavarri, Conrado del Campo, Guridi..). Pedrell formava part d’un moviment renovador qui criticava la situació de la música i buscava solucions per a l futur. El seu tractat “ Por Nuestra Música ” de 1891, fou un ideari nacionalista que va realitzar després la composició de la seua òpera “ Los Pirineos ” amb textos de Balaguer( Renaixença). Entre les i

Alguns teòrics defenen la idea de que la música del renaixement, sobretot la del S.XV encara és deutora dels procediments del S.XIV. És a dir, com una barreja entre les aportacions de l’Ars Nova i la nova música que s’estava fent a Anglaterra i els Països Baixos. Si que cal tindre en compte, que els centres de difusió musical i cultural, degut a la Guerra dels cents anys, es desplaçaran a Anglaterra, Borgonya i els Països baixos. Als països baixos es desenvoluparan les anomenades Generacions franco flamenques: música cosmopolites amb unes tècniques musicals molt bones i que gaudien de molta fama en aquest segles. Degut açò, aquests anaren per tota Europa difonent el seu estil, una espècie d’estil internacional. Després, ja al S.XVI, aquestes tècniques junt a les tradicions locals de cada país, veren generar un estil cada vegada més clar, intel·ligible i expressiu. Josquin des Prez, serà un dels autors més importants en aquest finals S.XV- i principis de XVI. LA M

El s.XIX serà un segle que vorà nàixer i desenvolupar idees nacionalistes i que es vorà reflectit a la música d’aquest període, sobretot a partir de la segona meitat de segle.  El propi Rossini en algunes òperes, com també Verdi en l’època del Rissorgimento, exalten el nacionalisme italià. I que dir amb Weber i posteriorment Wagner amb la creació d’un òpera nacional germànica( Drama Musical). Què defensaven o anhelaven? Un tipus de música popular, identitària del seu país per tal de diferenciar-se dels països dominants, ja siga musicalment com políticament( Itàlia, Alemanya, França, etc.) El S.XIX vorà com països que eren colònies començaran a independitzar-se i reivindicar lo nacional: Bohemia, Noruega, Hongria, etc. Les fonts que utilitzaran aquest compositors de música nacional seran els cançoners, o investigacions dels folkloristes del seu país. El primer gènere on els autors intenten crear algo nacional serà l’òpera. Quin ús fan de les melodies populars?

Quan parlem sobre els orígens de l’aparició de les bandes de música i de les causes del sorgiment d’aquestes a la C.V., podem vore per part de la historiografia clàssica de finals del S.XIX i primera meitat del XX un leitmotiv present en quasi la gran part dels treballs: l’origen militar i religiós. Son suficients aquests elements? Un dels factors que ha de tindre qualsevol historiador que intenti explicar un fet històric és la pluricausalitat. Per sort,   a la historiografia recent del S.XXI ja hi han autors que hi parlen d’aquesta pluricausalitat, com son E. Asensi, F. Oriola, S. Astruells, entre altres, i que fan repensar aquesta causalitat   que parla la historiografia tradicional. La historiografia recent, encara que te en compte els elements religiosos i militars per explicar les causes del sorgiment de les bandes dins d’un context bèl·lic dominat per la Guerra del Francès o les Guerres Carlistes, tot dins del segle XIX, com a segle del sorgiment de les bandes( enc

La música, des d’èpoques antigues, ha sigut un medi de suggestió per a l’ésser humà: ja a la mitologia el propi Orfeu utilitzava la seua lira per ablanir el caràcter del deu de l’infern Hades i recuperar la seua amada Euridice. Autors clàssics com  Damón o Aristòtil parlen de la música com un art capaç de canviar o d’agitar les emocions dels qui l’escolten o interpreten. Aquesta suggestió també hi està present a obres literàries i al cinema més modern: Musicophilia d’Oliver Sacks, “ The supremacy of Uruguai ”d’E.B.White o a les pel.licules com “ Mars Attaks ” de Tim Burton, etc. Son obres on la música te un poder de suggestió. Però, actualment hi estem suggestionats?  Pensem amb la música que utilitzen els publicistes o els directors de cinema: els primers la utilitzen per tal de convèncer que el seu producte és el millor per a nosaltres; els altres, per indicar com ens hem de sentir durant una escena. Qui no associa la música de John Williams a la “ Lista de Schindler ” a

Vos deixe l'enllaç de les obres que vaig realitzar l'any passat per al concurs de la Llosa de Ranes. Enguany repetim amb Seiklarinet i Cant Riberenc. Entreu a l’enllaç i premeu descarregar damunt del nom de l'obra!! https://www.concursodemusica.com/obras/clarinete/

Introducció: Al llarg de la història de la música, els territoris amb més tradició operística foren Itàlia i França. Açò canviarà  a partir de la segona meitat del XIX degut a la creació del Drama Musical Wagnerià. Alemanya ja havía fet intents per tal de consolidar un gènere operístic pròpi i poder fer la competència a França i Itàlia. El sentiment nacionalista que afectà a Europa a finals del XIX farà que Alemanya passe de centre neuràlgic de la música instrumnental a un dels centres operístics més importants. Els inicis de la creació d'una gènere operístic pròpi els trobem ja a finals del S.XVIII amb els singspìeld de Mozart: Rapto en el Serrallo i la Faluta Màgica . També podem inclou-re el Gunther de Holzsbauer. Tanmateix, ja a inicis del XIX, Schubert amb Los Conspiradores , E.T.A.Hoffman amb Undine o Sphor, varen fer els primers intents de crear algo nacional. Però serà Weber, qui després d'uns intents amb Abu Hassan i Silvana ,crearà la primera òpera genuÏna

I NTRODUCCIÓ: Els antecedents de l'ópera romàntica francessa, els trobem a l'anomenat "Classicisme Napoleònic" amb obres de Cherubini i Spontini i les seues óperes revolucionàries i óperes rescat. Algunes d'elles serviren com a mitjà propagandístic de Napoleó. Amb La Vestale Spontini lloa l'emperador amb cors espectaculars, música solemne i rica orquestració. Per contra Cherubini ,amic de Robespierre, amb la seua ópera Lodoiska de1791 anticipa el romanticisme amb uns cors dramàtics, rica orquestració i un gust per l'espectacles ecenogràfic. Introdueix el paper de la dona com heroina, unida als valors de la Revolució i República, al igual que farà Beethoven amb Fidelio. França, després la Revolució i el període napoleònic, es converteix en el centre operístic europeu, tenint com a centre/santuari la Gran ópera de Paris. Molts compositors tant d'òpera( Rossini, Bellini,Donizzeti,etc.) com de música instrumental/virtuosos,    (Paganini, Liszt,et