Estética y Historia de la Música Conservatorio

Quan parlem sobre els orígens de l’aparició de les bandes de música i de les causes del sorgiment d’aquestes a la C.V., podem vore per part de la historiografia clàssica de finals del S.XIX i primera meitat del XX un leitmotiv present en quasi la gran part dels treballs: l’origen militar i religiós. Son suficients aquests elements? Un dels factors que ha de tindre qualsevol historiador que intenti explicar un fet històric és la pluricausalitat. Per sort,   a la historiografia recent del S.XXI ja hi han autors que hi parlen d’aquesta pluricausalitat, com son E. Asensi, F. Oriola, S. Astruells, entre altres, i que fan repensar aquesta causalitat   que parla la historiografia tradicional. La historiografia recent, encara que te en compte els elements religiosos i militars per explicar les causes del sorgiment de les bandes dins d’un context bèl·lic dominat per la Guerra del Francès o les Guerres Carlistes, tot dins del segle XIX, com a segle del sorgiment de les ba...

La música, des d’èpoques antigues, ha sigut un medi de suggestió per a l’ésser humà: ja a la mitologia el propi Orfeu utilitzava la seua lira per ablanir el caràcter del deu de l’infern Hades i recuperar la seua amada Euridice. Autors clàssics com  Damón o Aristòtil parlen de la música com un art capaç de canviar o d’agitar les emocions dels qui l’escolten o interpreten. Aquesta suggestió també hi està present a obres literàries i al cinema més modern: Musicophilia d’Oliver Sacks, “ The supremacy of Uruguai ”d’E.B.White o a les pel.licules com “ Mars Attaks ” de Tim Burton, etc. Son obres on la música te un poder de suggestió. Però, actualment hi estem suggestionats?  Pensem amb la música que utilitzen els publicistes o els directors de cinema: els primers la utilitzen per tal de convèncer que el seu producte és el millor per a nosaltres; els altres, per indicar com ens hem de sentir durant una escena. Qui no associa la música de John Williams a la “ Lista de Schi...

Els compositors, al llarg del temps han donat a les seues obres diferents denominacions com: Sonates,Concerts, Simfonies,Suites,etc.  Moltes d’aquestes obres porten una numeració que indica el lloc que ocupen respecte a totes les demés que ha compost l’autor. La catalogació, moltes vegades, no significa que siga eixe l’ordre de creació de les obres d’un compositor,ja que, en molts casos aquestes foren acabades molts anys després de ser creades,encara que el compositor en eixe període en crearia d’altres. Moltes vegades ens trobem que després del nom de l’obra musical apareix una abreviatura seguida d’un número, per exemple Op.2 . Lo normal es la classificació per nombre d’Opus que significa treball o Obra. Tot i això en obres d’alguns compositors no apareix el número ni l’abreviatura “Op.”, si no altres abreviatures( encara que en essència, sempre es tracta del mateix: ordenar les obres que un autor a compost). Les principals abreviatures que tot músic o amant de ...

Quin és el treball que realitza un intèrpret, davant una partitura ja siga de Bach, Mozart, Mendelshonn, Brahms o Berio..? El primer que cal realitzar, davant aquesta situació, es remuntar-se a la vida mateixa del text, mitjançant un profund coneixement de l’escriptura musical. En certa manera, fer el mateix treball que un director d’orquestra: quan aquest és presenta davant dels músics, sap el que vol transmetre; ell ha “ Escoltat” la partitura en la seua execució final i sap el treball que ha de desenvolupar. Per a un intèrpret és el mateix: el seu treball el portarà a una autèntica creació si ha pogut entrar en el cor de l’obra. La música és sempre la qui deu orientar el treball tècnic. És evident que per a un pianista, una tècnica de dits aplicada a obres de Mozart o Shumann serà diferent, ja que cadascú te unes realitzacions diferents.  Per obtenir una realització musical és necessari un treball tècnic, però aquest no tindrà resultats si no s’orienta des d’uns prin...

! ORFEU I EURIDICE: EL PODER DE LA MÚSICA Orfeu, el fill de la musa Calíope, era el músic més dotat dels que ha existit. Quant tocava la seua lira, els ocells interrompien el vol per a escoltar-lo, i els animals dels boscos abandonaven la seua desconfiança. Qui li va regalar la lira era Apol·lo, de qui es diu que era son pare. Orfeu es va casar amb Eurídice. Però, aquesta era tan bonica que va enamorar a un home anomenat Aristeu. Ella va rebutjar-lo i ell la va perseguir; mentre fugia de Aristeu, Euridice va caure i una serp la va mossegar i la va matar. Orfeu estava fora de si, degut a la tristesa, així que agafà la seua lira i es va dirigir al Infern per a intercedir per a que Euridice tornara a la vida. El so llastimós i melancòlic de la seua lira va convèncer a Caronte, el barquer, per a que el traslladara al altre costat de la Llacuna Estigia. El cant de la seua lira va fer que el gos que guardava l’entrada, Cancerber, s’adormira i que el so de la lira calmara el t...

Com podem millorar la nostra pràctica? Per què no puc vèncer un passatge difícil per més que  ho practique? Potser les respostes a aquestes i altres preguntes relacionades amb l’actitud de  la pràctica les trobarà en aquest article fonamentat en les teories del clarinetiste John Cipolla. Com a intèrprets, sovint ens ensenyen a llegir música i seguir meticulosament les indicacions de la partitura. Llegim la música, posem els dits en el lloc correcte i bufem. Quantes més notes i més ràpid que aquestes ocorrin, es pensa que la música és més difícil. Nosaltres tendim a jutjar la música per lo difícil que és. Però, què és realment difícil en música? Difícil és tractar d’aixecar un objecte summament pesat, però executar semicorxeres ràpides o notes agudes no són difícils en música. Aquestes són simplement àrees amb les quals no estem familiaritzats, que no s’han explorat tant com, per exemple, una escala de Do major. El procés Interioritzar la música significa aprend...

En primer lloc voldria destacar que no estic en contra del copyright, si no que comparteix l’opinió de L. Lessing de que cal equilibrar les diferents regulacions per no posar entrebancs a la creació i difusió de la cultura valenciana. El volum cultural que generen les nostres bandes s’està regularitzant poc a poc, no exempt de controvèrsies. Històricament, aquestes activitats no estaven regulades, sí la creació per part dels compositors, però no les còpies, enregistraments, etc. Avui en dia, el fet que una Banda compre una obra i realitzen còpies, viola els drets de propietat intel·lectual. Abans de l’aparició d’Internet, la còpia, encara que il·legal, estava “protegida” per unes normes socials(l’Estat),que feien viable l’ús de la còpia. Actualment, les activitats culturals les regularitzen institucions com SGAE, AIE,CEDRO i la FSMCV qui en 2012 plantejà a Ministeri gestionar aquests drets i signar una sèrie de convenis per facilitar a les bandes aquesta regularització. Avu...