Estética y Historia de la Música Conservatorio

INTRODUCCIÓ:   A diferència de França, la polifonía profana a Itàlia va tardar en aparèixer, segons Pirrota i Fisher, degut a que ja existía una tradició no escrita de cançó solista + acompanyament instrumental improvisat ja al S.XIII. Aquesta tradició es va desenvolupar a partir de formes poetico-musicals com la Canzona, el Sonetto i la Ballata. A més la península italiana començà el procés de desmembració política que permetrà el desenvolupament del sistema de mecenatge musical, propi de segles posteriors. D'entre les fonts hisòrico-musicals més importants destaquem els tractats del teòric Marchetus de Pàdua, els Còdex Rossi i Squarcialupi. EL MADRIGAL DEL XIV . Fou la forma predilecta dels compositors italians en la primera meitat S.XIV. Sobre l'origen del terme: designava una composició no litúrgica ni religiosa, destinada a l'entreteniment i l'oci. Fou utilitzat per primera vegada per F. Barberino en 1313 que el situà com una nova modalitat de cançó. La

                                                  G.MACHAUT 1300-1377   De les obres vistes a classe, hem de destacar 2 importants: La Mese de Notre Dame i les anomenades formes fixes( Rondeau,Ballade i Virelai). La Mese de Notre Dame 1350?1372? Cal dir primer que aquesta Misa de Notre Dame no fa referència al Notre Dame de Paris, si no de Lyon. És important aquesta composició perque és la primera Misa polifònica d'autor conegut. Es sap qui hi hagueren altres escrites abans d'aquesta com la Misa de Tournai o la Misa de Barcelona. Com hem dit, la polifonia es va utilitzar primer a les seccions del Pròpi de la Misa, però poc a poc els autors anirán introduin la polifonía a les seccions de L'Ordinari, com en aquest cas. Ací Machaut utilitzà 2 procediments compositius per a l'Ordinari de la Misa: el Kyrie, Sanctus, Agnus Dei i Ite Missa est, estan construits a la manera del motet isorítmic, però amb un sol text. Mentre que el Glòria i Credo es

Quin és el treball que realitza un intèrpret, davant una partitura ja siga de Bach, Mozart, Mendelshonn, Brahms o Berio..? El primer que cal realitzar, davant aquesta situació, es remuntar-se a la vida mateixa del text, mitjançant un profund coneixement de l’escriptura musical. En certa manera, fer el mateix treball que un director d’orquestra: quan aquest és presenta davant dels músics, sap el que vol transmetre; ell ha “ Escoltat” la partitura en la seua execució final i sap el treball que ha de desenvolupar. Per a un intèrpret és el mateix: el seu treball el portarà a una autèntica creació si ha pogut entrar en el cor de l’obra. La música és sempre la qui deu orientar el treball tècnic. És evident que per a un pianista, una tècnica de dits aplicada a obres de Mozart o Shumann serà diferent, ja que cadascú te unes realitzacions diferents.  Per obtenir una realització musical és necessari un treball tècnic, però aquest no tindrà resultats si no s’orienta des d’uns principi

! ORFEU I EURIDICE: EL PODER DE LA MÚSICA Orfeu, el fill de la musa Calíope, era el músic més dotat dels que ha existit. Quant tocava la seua lira, els ocells interrompien el vol per a escoltar-lo, i els animals dels boscos abandonaven la seua desconfiança. Qui li va regalar la lira era Apol·lo, de qui es diu que era son pare. Orfeu es va casar amb Eurídice. Però, aquesta era tan bonica que va enamorar a un home anomenat Aristeu. Ella va rebutjar-lo i ell la va perseguir; mentre fugia de Aristeu, Euridice va caure i una serp la va mossegar i la va matar. Orfeu estava fora de si, degut a la tristesa, així que agafà la seua lira i es va dirigir al Infern per a intercedir per a que Euridice tornara a la vida. El so llastimós i melancòlic de la seua lira va convèncer a Caronte, el barquer, per a que el traslladara al altre costat de la Llacuna Estigia. El cant de la seua lira va fer que el gos que guardava l’entrada, Cancerber, s’adormira i que el so de la lira calmara el t

Com podem millorar la nostra pràctica? Per què no puc vèncer un passatge difícil per més que  ho practique? Potser les respostes a aquestes i altres preguntes relacionades amb l’actitud de  la pràctica les trobarà en aquest article fonamentat en les teories del clarinetiste John Cipolla. Com a intèrprets, sovint ens ensenyen a llegir música i seguir meticulosament les indicacions de la partitura. Llegim la música, posem els dits en el lloc correcte i bufem. Quantes més notes i més ràpid que aquestes ocorrin, es pensa que la música és més difícil. Nosaltres tendim a jutjar la música per lo difícil que és. Però, què és realment difícil en música? Difícil és tractar d’aixecar un objecte summament pesat, però executar semicorxeres ràpides o notes agudes no són difícils en música. Aquestes són simplement àrees amb les quals no estem familiaritzats, que no s’han explorat tant com, per exemple, una escala de Do major. El procés Interioritzar la música significa aprendre una pe

Aquest és un dels primers PPT vistos a clase en relació als inicis de les primeres formes polifòniques:

ÓPERA AL ROMANTICISME: ITÀLIA,FRANÇA I ALEMANYA. ITÀLIA: A la Itàlia del Novecento, l'òpera es converteix en l'espectacle per antonomàsia. La geografia està esguitada d'una xarxa de teatres viva i vigorosa, amb noms que ressonen fins a l'actualitat: La Fenice de Venècia, La Scala de Milà o Sant Carlo de Nàpols, entre altres. A principis del S.XIX és difícil traçar una línia divisòria entre l'òpera seriosa i còmica; és veritat que hi ha en algunes elements dramàtics, tragèdies, etc. que es diferencien amb aquelles de temes més lleugers o còmics. Però cal destacar que existeixen obres anomenades “semidramátiques” en les quals hi ha una trama dramàtica però que inclouen personatges buffos i tenen un final feliç. Malgrat la puixança de la grand opera francesa, l'òpera italiana, que encara donarà bons exemples en la seua modalitat buffa, trobarà la seua forma definitiva en la gran òpera seriosa, amb temes dramàtics moltes vegades inspirats en la literatura d

Enguany celebrem al Conservatori Josep Climent d'Oliva,el 250 aniversari del naixement de Beethoven!!! T'atreveixes a mostrar el que saps d'aquest gran compositor??? Ací et deixe un kahoot de Beethoven.  Endavant!!! https://create.kahoot.it/share/beethoven/98e91708-94e4-4b47-8970-7ea8b7b53d62

Ací teniu alguns kahoot realitzats per mi i que utilitzem a l'aula per tal d'assolir alguns dels conceptes vistos. A vore qui és el campió!!! https://create.kahoot.it/share/genesis-y-casuistica-de-las-bandas-de-musica-valencianas/179129b4-17bc-4ba8-b004-41f7bcb91777 https://create.kahoot.it/share/musica-en-las-culturas-no-occidentales/fafe110e-68f8-4a41-9687-e0adcd05c2e8 https://create.kahoot.it/share/opera-en-el-siglo-xviii/f7121a9d-e89c-4a0c-957a-98d44de8e4a4 https://create.kahoot.it/share/la-musica-en-la-antiguedad-clasica-grecia/387bc6f5-e983-4f6a-8e01-422f7ea10191 https://create.kahoot.it/share/musica-espanola-en-el-xviii/33b663e5-d77e-4fc4-b510-830291500c62 https://create.kahoot.it/share/monodia-profana-en-la-edad-media/06ab36d4-9d47-4248-8c29-9d579ac54e7c https://create.kahoot.it/share/ars-nova-y-trecento/89203929-8e37-4660-b95c-84eac61b826d

Podcast realitzat pels alumnes de 6é curs d'Estètica de la Música.Música i suggestió. Beethoven. Curs 2019-2020 Conservatori Josep Climent d'Oliva. https://drive.google.com/open?id=1cPLXrD0ZapkrtBOy4ZxyQPZ_lEHSS f5B Si no ho podeu escoltar directament al mòbil, premeu descarregar i ho podreu escoltar fàcilment.

Podcast realitzat pels alumnes d'estètica durant el segon trimestre del curs 2018-19 al Conservatori Josep Climent d'Oliva. https://drive.google.com/open?i d=1qdhaN1KcqU2r_dhXKOomlqDcy0j3NhoY Si no ho podeu escoltar directament al mòbil, premeu descarregar i ho podreu escoltar fàcilment.

Hola, éste blog funcionará como una herramienta para los alumnos de las asignaturas de Historia de la música y estética de la música de los Conservatorios Profesionales de Música. Aquí encontraremos materiales y recursos sobre temas tratados en las clase: apuntes, audiciones, power point, enlaces, podcast,etc..... Además también nos servirá para la lectura de algunos artículos que he publicado en diferentes medios de comunicación escritos y que tratan  temas relacionados con la música. Por otro lado también lo utilizaré para dar información sobre el clarinete: cursos, conciertos y obras que he realizado para el clarinete. Espero que os guste y que sea útil para todos y todas. Saludos. JV.

En primer lloc voldria destacar que no estic en contra del copyright, si no que comparteix l’opinió de L. Lessing de que cal equilibrar les diferents regulacions per no posar entrebancs a la creació i difusió de la cultura valenciana. El volum cultural que generen les nostres bandes s’està regularitzant poc a poc, no exempt de controvèrsies. Històricament, aquestes activitats no estaven regulades, sí la creació per part dels compositors, però no les còpies, enregistraments, etc. Avui en dia, el fet que una Banda compre una obra i realitzen còpies, viola els drets de propietat intel·lectual. Abans de l’aparició d’Internet, la còpia, encara que il·legal, estava “protegida” per unes normes socials(l’Estat),que feien viable l’ús de la còpia. Actualment, les activitats culturals les regularitzen institucions com SGAE, AIE,CEDRO i la FSMCV qui en 2012 plantejà a Ministeri gestionar aquests drets i signar una sèrie de convenis per facilitar a les bandes aquesta regularització. Avu