LA REFORMA DE L'ÒPERA BARROCA.GLUCK

 

Els punts de la seua reforma els publicà en un escrit al pròleg de la seua òpera Alceste de 1767.

El punt de partida de la reforma fou la cura amb el llibret operístic, al qual la música ha de servir, de manera que la paraula siga ressaltada pel, cant i no al revés com succeïa en el barroc. D’eixa manera es respecta el caràcter dels personatges que han de ser servits per una música que els distingeix i descrigui els seues estats d’ànim.

La reforma produí canvis en la forma i estructura de l’òpera:

-       Suprimeix la diferència entre recitatiu i ària: vol un gran recitatiu a mode de airosos, desapareix el secco i l’orquestra sempre acompanya el cant.

-       Es suprimeix els ornaments vocals: trinos, cadències, coloratura, etc.

-       El ària D.C i els ritonellos cal evitar-los.

-       El cor com a personatge, no es un accessori.

-       El ballet dins el drama: no es cap accessori d’entreteniment.

-       L’obertura es un element dins el drama i no una peça simfònica independent.

Gluck inicià la seua reforma primer a Viena i després a Paris on es desencadenà l’anomenada Guerre de bufons de 1752. On el tema principal fou la conveniència d’un òpera buffa i en quin idioma cal cantar-la si en italià o en francès.

Per als partidaris de lo italià, el idioma era el més natural i menys erudit que el francès que defenia Madame de Pompadour en contra de la reina. Els partidaris del francès veien el italià com vulgar i que era un idioma que sols servia per riure a la plebe.

Alguns parlen que el inici d’aquestes disputes fou la interpretació de la Serva padrona de Pergolesi en 1752 a França.

Entre els personatges que recolzen el model italià estava  J.J. Rousseau(enciclopedistes) i els del model francès, seguidor de Lully, està Rameau ( academicistes).

Aquestes disputes les va solucionar Gluck amb la seua reforma, una espècie de síntesi entre òpera francesa i italiana.


Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Podcast Música i suggestiò curs 2019-2020

Imagen
Podcast realitzat pels alumnes de 6é curs d'Estètica de la Música.Música i suggestió. Beethoven. Curs 2019-2020 Conservatori Josep Climent d'Oliva. https://drive.google.com/open?id=1cPLXrD0ZapkrtBOy4ZxyQPZ_lEHSS f5B Si no ho podeu escoltar directament al mòbil, premeu descarregar i ho podreu escoltar fàcilment.
Leer más

BARROC MUSICAL: EL NAIXEMENT DE L'ÒPERA

Imagen
Encara que trobem antecedents primitius a les tragèdies i comèdies del món greco-llatí, o al Teatre medieval, serà al renaixement quan començarà a iniciar-se el procés de cara la creació de l’òpera. L’espectacle teatral era una moda cortesana, i l’aparició de l’òpera en certa manera serà com a conseqüència de la idea de cortesana renaixentista de considerar la música com un entreteniment. Les formes teatrals d’entreteniment al renaixement, en un principi adoptaven les formes de la música eclesiàstica, és dir, la polifonia, la costum de cantar a varies veus. El que es valorava al mon renaixentista era l’efecte auditiu que es creava amb la superposició de diferents veus. A les corts italianes del renaixement era freqüent el realitzar festes que incloïen dansa i cant, per tal de narrar algunes històries de tema mitològic o pastoril, sempre amb contingut amorós. Eren festes que es realitzaven al voltant d’algun personatge important i poc després per celebrar aniversaris, casamen
Leer más

MÚSICA INSTRUMENTAL AL RENAIXEMENT

Imagen
La música instrumental a partir del S.XV començarà a tindre més rellevància tant a l’àmbit profà com el sacre, degut al desenvolupament del compositor/instrumentista i de l’aparició de la música impresa. Així i tot, al S.XV encara estarà supeditada a la música vocal, encara que ja començaran a aparèixer composicions autònomes vocals.  COMPOSICIONS INSTRUMENTALS AL RENAIXEMENT: 1-       Adaptacions de música voc al: les primeres obres instrumentals foren adaptacions d’obres vocals(chansons, motets, etc). Per tant, els instruments més idonis per aquestes obres foren els instruments polifònics( els que poden fer varies veus, com llaüt, vihueles,espineta,etc.). Com a conseqüència d’aquestes adaptacions, es produïa una “simplificació de la textura” per tal d’adaptar-la al instrument( no es podia fer totes les notes,textures,etc..de l’obra vocal).El que es feia era agafar allò més important com podien ser els “acords” o aquells intervals més importants i introduir algunes variacion
Leer más

Kahoot Història de la Música

Imagen
Ací teniu alguns kahoot realitzats per mi i que utilitzem a l'aula per tal d'assolir alguns dels conceptes vistos. A vore qui és el campió!!! https://create.kahoot.it/share/genesis-y-casuistica-de-las-bandas-de-musica-valencianas/179129b4-17bc-4ba8-b004-41f7bcb91777 https://create.kahoot.it/share/musica-en-las-culturas-no-occidentales/fafe110e-68f8-4a41-9687-e0adcd05c2e8 https://create.kahoot.it/share/opera-en-el-siglo-xviii/f7121a9d-e89c-4a0c-957a-98d44de8e4a4 https://create.kahoot.it/share/la-musica-en-la-antiguedad-clasica-grecia/387bc6f5-e983-4f6a-8e01-422f7ea10191 https://create.kahoot.it/share/musica-espanola-en-el-xviii/33b663e5-d77e-4fc4-b510-830291500c62 https://create.kahoot.it/share/monodia-profana-en-la-edad-media/06ab36d4-9d47-4248-8c29-9d579ac54e7c https://create.kahoot.it/share/ars-nova-y-trecento/89203929-8e37-4660-b95c-84eac61b826d
Leer más

MÚSICA AL S.XX: EXPRESSIONISME I ATONALITAT.

Imagen
Compren la música post-tonal i l’atonalisme lliure de Schoenberg anterior al dodecafonisme(1908-21), també els seus alumnes del primer període de l’anomenada segona escolar de Viena: A.Berg i A.Webern. La música deriva del cromatisme wagnerià, evitant les cadències, repeticions, simetria de frases i amb algunes referències formals a models anteriors. El terme apareix per primera vegada en 1909 com oposat al impressionisme. En la composició musical s’utilitza a partir de 1918. Les característiques musicals son: recerca d’efectes violents per expressar la realitat interior. Per això utilitza el cromatismes, línies melòdiques i vocals violentes i gestuals, fluïdesa musical evitant les repeticions. Altres característiques son: - Acords de sons múltiples sense organització funcional. - Superposició de tonalitats. - Fragmentació melòdica. - Ritme inestable, independent del compàs, percusiu. - Textures camerístiques(reduïdes),transparència en la instrumentació front a les g
Leer más

EL SISTEMA DODECAFÒNIC I LA MÚSICA ALS ANYS 20

Imagen
El primers anys després la IGM foren poc productius per al compositor. Fou una etapa de reconsideració i de nous plantejaments musicals. Schoenberg no confiava en el caràcter intuïtiu de la seua música anterior i volia tornar a reforçar els vincles amb la tradició occidental ( no cap el diatonisme ni cap a nous tipus de tonalitat).Necessitava un nou sistema més específic per a la seua música cromàtica i dotar-la d’un major ordre. Entre 1916-23 fou el període de gestació de l’anomenat sistema dodecafònic. En 1921 ja li va comentar a un dels seus alumnes que havia descobert un nus sistema “ que asseguraria la pervivència de la música alemanya 100 anys”. En el sistema dodecafònic cada composició agafa el seu material melòdic d’una sèrie de 12 notes de l’escala cromàtica. Aquesta sèrie original es podia transformar en 3 formes més: en retrogradació, invertida i invertida retrògrada. Aquestes 4 formes bàsiques també es podien transportar per tal de començar amb un altra nota, així,
Leer más

FUTURISME I MÚSICA DESPRÉS LA IGM: EL NEOCLASSICISME.

Imagen
ITÀLIA I EL FUTURISME: Encara que Verdi va morir en 1901, la seua música continuà dominant la música italiana als primers anys del nou segle. Un nou tipus d’òpera coneguda com Verisme, que es desenvolupà a finals del XIX va continuar influint durant molt de temps. Cal dir, que aquesta tradició començarà a ser rebutjada a partir de 1910, per una sèrie de compositors italians, que volien un restabliment de la música instrumental italiana i en contra de la superioritat de l’òpera. Deien que l’endarreriment de la música instrumental italiana respecte altres zones europees era conseqüència de que tot girava al voltant de l’òpera a Itàlia. Els seus objectius seran promoure un repertori i un llenguatge instrumental italià i desenvolupar una musicologia italiana que investiguen el passat musical italià(Barroc i renaixement). “ La Societat Italiana de la Música” de 1917, amb suport de compositors italians com A.Casella o Malipiero, difondran obres d’autors d’avantguarda com: Schoenberg,
Leer más

MÚSICA AL S.XX: NACIONALISMES I MODERNISME:

Imagen
Alguns autors utilitzen el terme primitivisme per fer referència al usos de la música folklòrica per part d’alguns dels compositor del s.XX.Aquest t erme  prové de les arts plàstiques i  fa referència a la preferència per elements u objectes culturals no europeus o del passat històric. Aquest terme a inicis del XX fou aplicat i s’associava artistes del renaixement que havien sigut redescoberts. C. Sammuel fou el primer en aplicar el terme a una obra musical: ho utilitzà en 1962 a propòsit d’una obra de Varèse. També Curt Sachs va parlar de “barbarisme “per a referir-se a l’Allegro Bàrbaro de Bartok de 1911 o a la Consagració de la primavera de 1913 d'I.Stravinski. Aquesta estètica Naturalista ve de finals del XIX i principis del S.XX: els quadres de Tahití de Gauguin, les novel·les de prostitutes i miners de Zola, el mon rural de Gorki o la dansa lliure de Isadora Duncan. Quin és l’objectiu? Llevar qualsevol artifici i transmetre la realitat de les coses. Aquest
Leer más