Entradas

Mostrando entradas de noviembre, 2020

CARTELLS ASSIGNATURES Hª DE LA MÚSICA I CUA CONSERVATORI OLIVA

Imagen
LARA: https://bfotografiesivideos.blogspot.com/2020/11/cartell-assignatura.html   JOEL https://joelsendracua.blogspot.com/2020/11/creacio-cartell-historia.html   ALBERT https://albertmartinciscar.blogspot.com/2020/11/blog-post.html   SERGI https://culturaaudiovisualconservatoriodeolv.blogspot.com/2020/11/cartell-cultura-audiovisual.html

MÚSICA INSTRUMENTAL AL S.XVIII.CONCERTO, SIMFONIA I SONATA.

Imagen
  CONCERTO: Com a consequència de l'estil concertat encetat a l'escola veneciana a finals del S.XVI i desenvolupat per la família Gabrielli, el Concerto com a tal, naix a la primera meitat del S.XVII i es convertirá en el gènere instrumnetal més important per a conjunt instrumental. Hi existíen 2 tipus als inicis del S.XVIII: - Concerto grosso: a Roma, s'oposava un grup de 4 intérprets amb 2 violinistes, 1 violoncelista i un clavecinista, que formàven el Concertino, front la resta de l'orquestra que formàven el grosso. El grosso, de vegades dobla el concertino i a vegades s'oposa a ell. Exemples tenim al concertos de A.Corelli, Haendel o J.S.Bach( com l'exemple de baix, el Concert de brandemburg n.2 primer moviment) - Concerto Solista : al nord d'Itàlia preferien un concert per a un sol instrument i orquestra( amb continu). S'estandaritza l'estructura amb 3 moviments: ràpid-lent-ràpid. Els moviments ràpids s'alternen ritornelli executats pel tut

EVOLUCIÓ DEL CARTELL EN IMATGES

Imagen
  SERGI https://culturaaudiovisualconservatoriodeolv.blogspot.com/2020/11/historia-dels-cartells-edad-antiga-son.html   ALBERT https://albertmartinciscar.blogspot.com/2020/11/muntage-amb-imatges-per-reflexar.html   SAUL https://saulmartinciscar.blogspot.com/2020/11/tipus-de-cartells.html LARA https://bfotografiesivideos.blogspot.com/2020/11/evolucio-del-cartell.html JOEL https://joelsendracua.blogspot.com/2020/11/evolucio-del-cartell.html  

CODIS DE LA IMATGE

Imagen
  LARA https://bfotografiesivideos.blogspot.com/2020/11/codis-de-la-imatge.html   JOEL https://joelsendracua.blogspot.com/2020/11/codis-de-les-imatges.html   SAUL https://saulmartinciscar.blogspot.com/2020/11/tipus-de-codis.html ALBERT https://albertmartinciscar.blogspot.com/2020/11/imatge-fixa-i-els-seus-llenguatges.html   SERGI https://culturaaudiovisualconservatoriodeolv.blogspot.com/2020/11/codis-de-les-imatges.html  

ESTEREOTIPS A LA IMATGE

Imagen
 

CUA2 ANÀLISI CONNOTATIU I DENOTATIU D'UNA IMATGE FIXA

Imagen
   LARA https://bfotografiesivideos.blogspot.com/2020/11/analisi-duna-imatge-denotativa.html   https://bfotografiesivideos.blogspot.com/2020/11/analisi-connotatiu.html   https://bfotografiesivideos.blogspot.com/2020/11/analisi-dennotatiu-i-connotatiu_8.html   JOEL https://joelsendracua.blogspot.com/2020/10/analisi-duna-imatge-denotativa.html   https://joelsendracua.blogspot.com/2020/11/analisi-connotatiu-duna-imatge.html https://joelsendracua.blogspot.com/2020/11/analisi-denotatiu-i-connotatiu-duna.html   SAUL https://saulmartinciscar.blogspot.com/2020/10/dimatge-dennotativa-lectura-denotativa.html https://saulmartinciscar.blogspot.com/2020/11/analisi-dimatge-connotativa-i.html   ALBERT https://albertmartinciscar.blogspot.com/2020/11/descripcion-imatge.html https://albertmartinciscar.blogspot.com/2020/10/importancia-de-la-imatge-la-societat_30.html   https://albertmartinciscar.blogspot.com/2020/10/importancia-de-la-imatge-la-societat.html   SERGI https://culturaaudiovisualconservatorio

LA REFORMA DE L'ÒPERA BARROCA.GLUCK

Imagen
  Els punts de la seua reforma els publicà en un escrit al pròleg de la seua òpera Alceste de 1767. El punt de partida de la reforma fou la cura amb el llibret operístic, al qual la música ha de servir, de manera que la paraula siga ressaltada pel, cant i no al revés com succeïa en el barroc. D’eixa manera es respecta el caràcter dels personatges que han de ser servits per una música que els distingeix i descrigui els seues estats d’ànim. La reforma produí canvis en la forma i estructura de l’òpera: -        Suprimeix la diferència entre recitatiu i ària: vol un gran recitatiu a mode de airosos, desapareix el secco i l’orquestra sempre acompanya el cant. -        Es suprimeix els ornaments vocals: trinos, cadències, coloratura, etc. -        El ària D.C i els ritonellos cal evitar-los. -        El cor com a personatge, no es un accessori. -        El ballet dins el drama: no es cap accessori d’entreteniment. -        L’obertur

ESTILS PRECLÀSSICS: GALANT I SENTIMENTAL.

Imagen
    L’ESTIL GALANT El terme Galant( música) naix del terme Rococó( arquitectura),un art ornamentat on hi predominen els motius vegetals, com per exemple el Palau de Dos Aigües de València. Aquest art naix a França cap els anys 20 a la cort de Lluis XIV-XV. Musicalment és un estil que tendeix a lo agradable i l’entreteniment. El gust per l’ornament melòdic és una de les seues característiques. La música instrumental per a teclat és el millor exponent d’aquest estil aristocràtic, sobretot per al clavecí. Els matisos juguen un paper important i els ritmes de dansa son els preferits( Suites, minuets, rondó, etc.). Té una textura lleugera i de vegades homofònica encara que hi predomina la melodia amb acompanyament.  L’harmonia complementa la melodia, és senzilla amb l’ús d’acords quebrats( origen en les tècniques barroques del llaüt francès) i descompostos que anticipen el baix Alberti, t

MÚSICA A L'ANTIGUITAT CLÀSSICA. GRÈCIA

Imagen
  EPITAFI DE SEIKILOS: Tal volta, una de les melodies més antigues.   Es tracta d'una estela funerària grega que data del primer segle d. C. i que conté la lletra d'una cançò composta per Lysandro de Seikilos, amb el text introductori següent: «soc una imatge de pedra. Seikilos em va posar ací, on estaré per sempre, el símbol de l'evocaciò eterna». El text del poema és el següent: «Brilla, mentre estigues viu, no cal estar trist, perquè la vida és, curta, i el temps exigeix el seu tribut.» Segons alguns estudiossos, conté uns signes que podríen ser interpretats com a notes musicals. La transcripción que proposen és la següent:   LA TRAGÈDIA GREGA: STASIMON COR.ORESTES.EURÍPIDES   És possible que la música hagi estat composta per Eurípides,famós pels seus acompanyamnets musicals. Aquest cor és un Stasimon, un cor que canta inmóbil a l'orquestra, un cant dramàtic i obscur.En principi cantat per un cor que representa les dones d'Argos que demana al