Estética y Historia de la Música Conservatorio

DESENVOLUPAMENT DE L’ÒPERA ITALIANA A EUROPA: La importància que va adquirir l’òpera a Itàlia al S.XVII va fer que a molts llocs d’Europa s’interessaren en establir aquest gènere al seu territori.Com a conseqüència vorem aparèixer uns sèrie de formes teatrals autòctones a França, Anglaterra i Espanya. Aquest nou teatre suposarà en aquestes zones u vehicle de propaganda monàrquica i de les seues polítiques. En principi, en aquests territoris les òperes representades eren d’autors italians, que anaven amb les seues companyies per tota Europa: Àustria, Viena, Paris, etc. FRANÇA: L’òpera va tindre un gran desenvolupament amb unes característiques pròpies i en molts casos influenciades per la tradició francesa del Ballet de Cour o les comèdies ballet, amb eixa barreja de danses, cors i recitatius. El pare de l’òpera francesa fou J.B.Lully , qui adoptà l’òpera veneciana al gust francès: ballets, cors, àries més curtes que les italianes, adaptació del recitatiu a la llengua france

El primers anys després la IGM foren poc productius per al compositor. Fou una etapa de reconsideració i de nous plantejaments musicals. Schoenberg no confiava en el caràcter intuïtiu de la seua música anterior i volia tornar a reforçar els vincles amb la tradició occidental ( no cap el diatonisme ni cap a nous tipus de tonalitat).Necessitava un nou sistema més específic per a la seua música cromàtica i dotar-la d’un major ordre. Entre 1916-23 fou el període de gestació de l’anomenat sistema dodecafònic. En 1921 ja li va comentar a un dels seus alumnes que havia descobert un nus sistema “ que asseguraria la pervivència de la música alemanya 100 anys”. En el sistema dodecafònic cada composició agafa el seu material melòdic d’una sèrie de 12 notes de l’escala cromàtica. Aquesta sèrie original es podia transformar en 3 formes més: en retrogradació, invertida i invertida retrògrada. Aquestes 4 formes bàsiques també es podien transportar per tal de començar amb un altra nota, així,

ITÀLIA I EL FUTURISME: Encara que Verdi va morir en 1901, la seua música continuà dominant la música italiana als primers anys del nou segle. Un nou tipus d’òpera coneguda com Verisme, que es desenvolupà a finals del XIX va continuar influint durant molt de temps. Cal dir, que aquesta tradició començarà a ser rebutjada a partir de 1910, per una sèrie de compositors italians, que volien un restabliment de la música instrumental italiana i en contra de la superioritat de l’òpera. Deien que l’endarreriment de la música instrumental italiana respecte altres zones europees era conseqüència de que tot girava al voltant de l’òpera a Itàlia. Els seus objectius seran promoure un repertori i un llenguatge instrumental italià i desenvolupar una musicologia italiana que investiguen el passat musical italià(Barroc i renaixement). “ La Societat Italiana de la Música” de 1917, amb suport de compositors italians com A.Casella o Malipiero, difondran obres d’autors d’avantguarda com: Schoenberg,

L'ÒPERA A ROMA S.XVII Els èxits de les primeres òperes florentines varen influir altres territoris italians cap als anys 20. És el cas de la ciutat de Roma on es crea també un tipus d’espectacle grandiós i espectacular. A Roma serà on apareixeran les primers signes de virtuosisme vocal, entès com un fi en si mateix, més enllà de la trama, donant més importància   a les àries, ballets, cors i danses que al recitatiu. Aquestes òperes eren finançades per la jerarquia eclesiàstica, per lo que la temàtica era religiosa. Un dels compositors romans més importants serà Stefano Landi amb la seua òpera Sant Alessio de 1632.  Gravat de F.Collignon, fonamentat en un decorat de Bernini per a Sant Alessio. Altre escenàri de Bernini per a Sant Alessio,palau dels Barberini(1631). VENÈCIA: La inauguració del primer teatre d’òpera públic, el Teatre de San Cassiano el 1637 va suposar un impuls a l’òpera. També, amb aquesta inauguració, es crea el mercat musical, és a dir,

Encara que trobem antecedents primitius a les tragèdies i comèdies del món greco-llatí, o al Teatre medieval, serà al renaixement quan començarà a iniciar-se el procés de cara la creació de l’òpera. L’espectacle teatral era una moda cortesana, i l’aparició de l’òpera en certa manera serà com a conseqüència de la idea de cortesana renaixentista de considerar la música com un entreteniment. Les formes teatrals d’entreteniment al renaixement, en un principi adoptaven les formes de la música eclesiàstica, és dir, la polifonia, la costum de cantar a varies veus. El que es valorava al mon renaixentista era l’efecte auditiu que es creava amb la superposició de diferents veus. A les corts italianes del renaixement era freqüent el realitzar festes que incloïen dansa i cant, per tal de narrar algunes històries de tema mitològic o pastoril, sempre amb contingut amorós. Eren festes que es realitzaven al voltant d’algun personatge important i poc després per celebrar aniversaris, casamen