MÚSICA A L'ANTIGUITAT CLÀSSICA. GRÈCIA

 EPITAFI DE SEIKILOS: Tal volta, una de les melodies més antigues.

 

Es tracta d'una estela funerària grega que data del primer segle d. C. i que conté la lletra d'una cançò composta per Lysandro de Seikilos, amb el text introductori següent: «soc una imatge de pedra. Seikilos em va posar ací, on estaré per sempre, el símbol de l'evocaciò eterna».
El text del poema és el següent:
«Brilla, mentre estigues viu, no cal estar trist, perquè la vida és, curta, i el temps exigeix el seu tribut.»

Segons alguns estudiossos, conté uns signes que podríen ser interpretats com a notes musicals. La transcripción que proposen és la següent:

 

LA TRAGÈDIA GREGA: STASIMON COR.ORESTES.EURÍPIDES

 

És possible que la música hagi estat composta per Eurípides,famós pels seus acompanyamnets musicals.

Aquest cor és un Stasimon, un cor que canta inmóbil a l'orquestra, un cant dramàtic i obscur.En principi cantat per un cor que representa les dones d'Argos que demana als déus clemència per orestes qui ha assasinat, en un atac de bogeria,sa mare,qui ha estat infidel a son pare Agamenón.

Aquesta música ens mostra certa complexitat amb l'ús de diferents peus rítmics, barreja dels gèneres diatònics,cromàtics i enharmònics i un paper instrumental en forma de preludis important.

Euripides s’establirà la forma definitiva de les tragèdies. Fou un autor molt naturalista i humanista i les seues obres no foren ben rebudes a Atenes degut al paper d’alguns dels seus personatges, ja que en alguns diàlegs no eren més que una crítica a la vida. la política o la guerra. Els papers femenins eren molt crítics. Destaca l’obra Medea. 

Orígens del Teatre i la Tragèdia Grega.