ESTILS PRECLÀSSICS: GALANT I SENTIMENTAL.

 

 

L’ESTIL GALANT

El terme Galant( música) naix del terme Rococó( arquitectura),un art ornamentat on hi predominen els motius vegetals, com per exemple el Palau de Dos Aigües de València. Aquest art naix a França cap els anys 20 a la cort de Lluis XIV-XV. Musicalment és un estil que tendeix a lo agradable i l’entreteniment. El gust per l’ornament melòdic és una de les seues característiques.

La música instrumental per a teclat és el millor exponent d’aquest estil aristocràtic, sobretot per al clavecí. Els matisos juguen un paper important i els ritmes de dansa son els preferits( Suites, minuets, rondó, etc.). Té una textura lleugera i de vegades homofònica encara que hi predomina la melodia amb acompanyament. 

L’harmonia complementa la melodia, és senzilla amb l’ús d’acords quebrats( origen en les tècniques barroques del llaüt francès) i descompostos que anticipen el baix Alberti, típic del classicisme.
La línia melòdica sol estar carregada i ornamentada: trinos, grupets, etc. Motius repetitius organitzats en frases, períodes.
Un dels màxims representants d’aquest estil fou F.Couperin (1668-1733) a nomenat El Gran. Fou compositor, organista i clavecinista francès a la cort de Lluis XIV.
Publica 4 volums de música per a clavecí que contenen unes xicotetes peces elegants, satíriques basades en ritmes de dansa. El seu tractat L’Art de tocar el clavecí és un important document sobre la tècnica de tocar el clavecí al S.XVIII.
Va compondre un conjunt de Suites, anomenades Ordres: diferents moviments de dansa, amb títols fantasiosos.
Aquest estil apareix per primera vegada a obres operístiques de L. da Vinci, Pergolesi, la música cambrística de Sanmartini de teclat de Hasse. A més podem trobar aquest estil a les primeres obres de joventut de Haydn i Mozart, o del pare de Mozar qui farà un tracta de com interpretar al violí.

L’aparició d’aquest estil és conseqüència d’una revolució intel·lectual de l’època, on hi existeix un rebuig de l’anterior estil un canvi de llenguatge musical, com a conseqüència de l’esperit crític i de l’ús del racionalisme il·lustrat de l’època.
La moda, el gust d’un nou estil fa que s’use el terme Galanteria en aquests usos musicals i apareguin discussions sobre quin és el millor estil musical, el francès o el italià, el vocal o el instrumental.

L’expansió d’aquest estil fou contrarestada pel desenvolupament d’un estil més amanerat de composició conegut com “empfindsamer stil” o Estil sentimental.

 

L’ESTIL SENTIMENTAL I STURM UND DRANG.

Aquest estil sorgeix a mitjan S.XVIII, pot traduir-se com estil de la sensibilitat o estil sensitiu, melancolia refinada i apassionada que caracteritza alguns dels moviments lents.
S’expressa mitjançant girs harmònics, cromatismes, figures rítmiques nervioses i una melodia rapsòdicament lliure, que recorda la parla.

La trobem als concerts tardans de Vivaldi, en obres com Stabat mater de Pergolesi i amb una simbiosi mb el estil galant en les sonates per a teclat de C.P.E.Bach. L’objectiu és transmetre emoció, ja siga a l’oient com l’intèrpret. C.P.E.Bach serà el màxim representant, estil que influenciarà a obres de Haydn i Mozart, sobretot als anys 70.

Fou un estil personal( de vegades 1 sol intèrpret) i subjectiu. Els compositors que escriuen en aquest estil conserven una flexibilitat en el fraseig, i melodies més llargues que el Galant. Ús del mode menor i moviments lents, modulacions i harmonia més complexa.

L’estil tardà d’aquest moviment s’anomenà Sturm und Drang (tormenta i tensión),que es desenvolupa a les dècades DELS 60-70, influenciada per la literatura alemany ( Goethe,Werther 1774).
En aquest moment es preocupen més per l’expressió de sentiments que per la forma. No volen estar subjectes a unes normes formals(Sonata), si no unes formes més lliures com la Fantasia. Perquè? 

Consideren que la Fantasia por mostrar millor els sentiments, no esta subjecta a cap ordre formal, plena de gestos( expressions, afectes), per a coneixedors de la música, i més íntima. Ací les expressions musicals son més exagerades( dinàmiques, harmonia, etc.) per tal d’expressar canvis de sentiments.

Fou un estil preromàntic, individual, subjectius, per a coneixedors, el sentiment front la raó...en principi per a teclat, encara que al llarg del XVIII abraçarà altres gèneres com les simfonies, la música de cambra i vocal. 

ESTIL SENTIMENTAL.C.P.E.BACH

 Sturm Und Drang. Mozart.Simfonia sol m.