Estética y Historia de la Música Conservatorio

LOS PRECURSORES DEL JAZZ INTRODUCCIÓN: Una de las raíces de lo que entendemos hoy en día   como Jazz, está presente en las comunidades de esclavos negros que fueron llevados a América del Norte. Esclavos que provenían de diversas regiones de África, sobretodo de Costa de Marfil, Costa del Oro o Costa de los esclavos. Éstas culturas africanas, al ser una cultura de transmisión oral, no tenemos casi ningún vestigio de sus actividades “musicales”, sobretodo en los siglos XVI, XVII y XVIII. Sólo se conoce algún tipo de información de algún visitante (misionero, colonizador, etc.) que anotó algunos datos en diarios o libros. Con la modernidad numerosos antropólogos y etnomusicólogos han aportado luz a éste campo y se han visto numerosos paralelismos entre éstas culturas y la cultura negra americana. Uno de los primeros investigadores en éste campo fue Paul Oliver en 1964. Nueva Orleans se la considera como la ciudad donde nace al jazz. Fue el principal núcleo jazzístico d...

NATURALEZA DEL JAZZ. El jazz es una expresión musical que se originó en los Estados Unidos a principios del siglo XX, por la entrada en contacto del negro afroamericano con la tradición musical europea.  ¿Se  pueden establecer pues unas características “africanas”  y unas “europeas” ? Ni los antecedentes africanos ni los europeos son homogéneos, pues la procedencia étnica de los esclavos fue diversa, y el flujo migratorio proveniente de Europa era igualmente heterogéneo. Aun así, esta simplificación permite establecer una primera diferenciación analítica grosso modo: 1- Herencia africana: La participación grupal y la relación con el baile. En todas las culturas africanas la música es un hecho central en la vida cotidiana, y en muchos casos también tiene una importante función ceremonial. El uso de instrumentos de percusión, y la creación de ciclos rítmicos repetitivos (puede llegar a provocar una sensación hipnótica, y permite la superposición de figuras...

Ací vos deixe amb la magnífica interpretació que fa Bartolomé Garcia-Plata de la meua obra per a clarinet sol "Treno" escrita al mes de Maig de 2020.

DESENVOLUPAMENT DE L’ÒPERA ITALIANA A EUROPA: La importància que va adquirir l’òpera a Itàlia al S.XVII va fer que a molts llocs d’Europa s’interessaren en establir aquest gènere al seu territori.Com a conseqüència vorem aparèixer uns sèrie de formes teatrals autòctones a França, Anglaterra i Espanya. Aquest nou teatre suposarà en aquestes zones u vehicle de propaganda monàrquica i de les seues polítiques. En principi, en aquests territoris les òperes representades eren d’autors italians, que anaven amb les seues companyies per tota Europa: Àustria, Viena, Paris, etc. FRANÇA: L’òpera va tindre un gran desenvolupament amb unes característiques pròpies i en molts casos influenciades per la tradició francesa del Ballet de Cour o les comèdies ballet, amb eixa barreja de danses, cors i recitatius. El pare de l’òpera francesa fou J.B.Lully , qui adoptà l’òpera veneciana al gust francès: ballets, cors, àries més curtes que les italianes, adaptació del recitatiu a la llengua france...

El primers anys després la IGM foren poc productius per al compositor. Fou una etapa de reconsideració i de nous plantejaments musicals. Schoenberg no confiava en el caràcter intuïtiu de la seua música anterior i volia tornar a reforçar els vincles amb la tradició occidental ( no cap el diatonisme ni cap a nous tipus de tonalitat).Necessitava un nou sistema més específic per a la seua música cromàtica i dotar-la d’un major ordre. Entre 1916-23 fou el període de gestació de l’anomenat sistema dodecafònic. En 1921 ja li va comentar a un dels seus alumnes que havia descobert un nus sistema “ que asseguraria la pervivència de la música alemanya 100 anys”. En el sistema dodecafònic cada composició agafa el seu material melòdic d’una sèrie de 12 notes de l’escala cromàtica. Aquesta sèrie original es podia transformar en 3 formes més: en retrogradació, invertida i invertida retrògrada. Aquestes 4 formes bàsiques també es podien transportar per tal de començar amb un altra nota, així, ...

ITÀLIA I EL FUTURISME: Encara que Verdi va morir en 1901, la seua música continuà dominant la música italiana als primers anys del nou segle. Un nou tipus d’òpera coneguda com Verisme, que es desenvolupà a finals del XIX va continuar influint durant molt de temps. Cal dir, que aquesta tradició començarà a ser rebutjada a partir de 1910, per una sèrie de compositors italians, que volien un restabliment de la música instrumental italiana i en contra de la superioritat de l’òpera. Deien que l’endarreriment de la música instrumental italiana respecte altres zones europees era conseqüència de que tot girava al voltant de l’òpera a Itàlia. Els seus objectius seran promoure un repertori i un llenguatge instrumental italià i desenvolupar una musicologia italiana que investiguen el passat musical italià(Barroc i renaixement). “ La Societat Italiana de la Música” de 1917, amb suport de compositors italians com A.Casella o Malipiero, difondran obres d’autors d’avantguarda com: Schoenberg,...