MÚSICA EN EL TRECENTO ITALIÀ
INTRODUCCIÓ: A diferència de França, la polifonía profana a Itàlia va tardar en aparèixer, segons Pirrota i Fisher, degut a que ja existía una tradició no escrita de cançó solista + acompanyament instrumental improvisat ja al S.XIII. Aquesta tradició es va desenvolupar a partir de formes poetico-musicals com la Canzona, el Sonetto i la Ballata. A més la península italiana començà el procés de desmembració política que permetrà el desenvolupament del sistema de mecenatge musical, propi de segles posteriors. D'entre les fonts hisòrico-musicals més importants destaquem els tractats del teòric Marchetus de Pàdua, els Còdex Rossi i Squarcialupi. EL MADRIGAL DEL XIV . Fou la forma predilecta dels compositors italians en la primera meitat S.XIV. Sobre l'origen del terme: designava una composició no litúrgica ni religiosa, destinada a l'entreteniment i l'oci. Fou utilitzat per primera vegada per F. Barberino en 1313 que el situà com una nova modalitat de cançó. La ...