AÇÒ ÉS MOLT DIFÍCIL!!!! NO HO PUC TOCAR!!

Com podem millorar la nostra pràctica? Per què no puc vèncer un passatge difícil per més que ho practique? Potser les respostes a aquestes i altres preguntes relacionades amb l’actitud de la pràctica les trobarà en aquest article fonamentat en les teories del clarinetiste John Cipolla.

Com a intèrprets, sovint ens ensenyen a llegir música i seguir meticulosament les indicacions de la partitura. Llegim la música, posem els dits en el lloc correcte i bufem. Quantes més notes i més ràpid que aquestes ocorrin, es pensa que la música és més difícil. Nosaltres tendim a jutjar la música per lo difícil que és. Però, què és realment difícil en música? Difícil és tractar d’aixecar un objecte summament pesat, però executar semicorxeres ràpides o notes agudes no són difícils en música. Aquestes són simplement àrees amb les quals no estem familiaritzats, que no s’han explorat tant com, per exemple, una escala de Do major.

El procés

Interioritzar la música significa aprendre una peça o una tècnica d’interpretació a un nivell

que ja no faja falta un procés conscient d’execució. El procés d’interioritzar la música és un

assumpte de repetició lenta de segments molt petits - o d’una tècnica instrumental. Aquesta

repetició fa que s’aprengui profundament en el nostre subconscient. La meta serà

llavors treballar en alguna cosa fins que sembli que sona per si mateix.

Els passos

El primer pas per practicar alguna cosa que desitgem, serà identificar quines parts de la

peça o de l’escala ens són menys familiars, les que creguem que eren difícils. El següent pas serà revisar i tornar a revisar aquestes àrees fins que els dits, les oïdes i la respiració arriben a familiaritzar-se i sentir-se còmodes amb ells. Sona massa simple? Potser ho és, però és la veritat. El truc està en què poden passar setmanes, mesos o de vegades anys perquè els nostres cossos assimilen que aquestes accions ocorrin sense pensament conscient.

Un dels passos més importants en aquest procés d’aprenentatge és el no observar partitura

alguna. Interprete coses sense mirar música impresa. Un potser diga, jo no puc memoritzar les coses fàcilment. Bé, però això no és memorització. Això es tracta d’aprendre alguna cosa profundament.

Interprete un fragment o una frase repetidament, però en tocar, utilitze les seves oïdes i escolte la música que executa. Després prove cantar la frase sense el instrument. Ara intente tocar la seva frase començant en notes diferents. Si això li agobia, abordi-ho per un angle diferent.

Exercici amb Aniversari Feliç

Cante els primers compassos de la cançó “Aniversari Feliç”. Ara, toque la cançó en el seu instrument, començant en qualsevol nota. Tan bon punt vostè ja es va familiaritzant amb el tema, toque el mateix començant en altres notes. Quan se senti còmode tocant aquest tema en les dotze notes, vostè pot sentir-se segur que sap la cançó. Els mateixos principis valen per aprendre qualsevol altra música. L’única diferència és que algunes peces són més llargues que el senzill tema de «Aniversari Feliç», així que un necessita dedicar més temps, però els conceptes són el mateixos. Només treballe amb fragments molt petits de música i no avançe a altres àrees fins que no hagi après completament la que aquesta treballant.

Rentant-se les dents i els primers passos en caminar

Ací hi ha una altra analogia: quan ens rentem les dents, posem la pasta dentifrícia

en el raspall, ho portem a la nostra boca i comencem a raspallar-nos. No

fallem al posar el raspall de dents en la nostra boca. Ho hem fet tantes vegades

que aquesta acció és familiar als nostres músculs i ho realitzem sense pensar.

I sobre el caminar? Intente observar a un nen que recentment aprèn a caminar. Llueix com un petit Frankenstein. Les seves cames estan tenses i el seu equilibri és insegur, i després d’uns pocs passos cau. Però un jove o un adult no pensa sobre el procés de caminar. De fet, ells no recapaciten conscientment en aquesta acció, per res. Per contra, pensen alguna cosa així com «vull un got de llet», llavors s’aixequen i van al refrigerador, i ho obtenen sense haver de dir-li a les seves cames el que cal fer. Aprendre música és el mateix. Quan assimilem les tècniques d’execució d’un instrument, la comprensió dels rudiments de la peça que ens interessa - a un nivell tan complet – es tan gran, que retirem la necessitat de pensar conscientment per ajudar-nos a interpretar una peça.

Com he de practicar?

Un potser digui, això sona bé, però jo practique 3 hores diàries i no arribe a aquest nivell. El punt no és el nombre d’hores que inverteix a practicar. El punt més important haurà de ser el dominar el que vostè practica abans que avançe a altres àrees. Dominar significa aprendre alguna cosa tan be, que un ho executa sempre correctament - com l’analogia de rentar-se les dents. Aquest tipus de practica sembla prendre molt més temps. Algú potser diga, jo no puc passar massa temps en aquesta escala ara perquè tinc dos estudis que aprendre, una mica de música orquestral i un altre material d’estudi. El volum de demandes arriba a ser tan aclaparador que la sessió de pràctica aviat es transforma a barrejar diverses coses, sense aprendre realment alguna cosa.

Però el temps que necessitem per interioritzar alguna cosa és més curt del que pensem. Recorde els moments quan vostè va practicar una peça repetidament i hi havia uns quants passatges que van anar sempre difícils i que mai els va sentir correctes. Va interpretar la música amb la idea del “ja em sortirà”, i després de la seva presentació pensa alguna cosa com “que bé que ja tot va acabar”. Però, alguns anys més tard, vostè ha de tocar aquesta mateixa peça una altra vegada per a un estudiant o per a un recital, i aquests mateixos passatges no són més fàcils. Si des d’un principi s’hagués pres el temps a interioritzar apropiadament aquesta música, no només sempre estaria amb vostè sinó que, a més, els problemes que va conquistar en invertir temps en aquests passatges ho acompanyarien al moment d’enfrontar desafiaments semblants.

El que succeeix llavors és que entre més material que s’aprengui d’aquesta manera, la música es tornarà més senzilla en general. Quan un adquireix suficient facilitat, la majoria de la música interpretades es faran sense o amb petit pensament conscient, permetent així que la seva personalitat extraordinària aflori. Això succeirà perquè no existirà cap obstacle tècnic de conquistar en la música o en l’instrument.

En practicar, no tracte de conquistar una obra sencera immediatament. Estudie primer un passatge petit fins que arribe a ser fàcil. Un mestre va dir que alguna cosa s’ha après apropiadament quan es pot tocar perfectament sis vegades seguides. Generalment, si alguna cosa no s’aprèn de manera suficient, és perquè existeix un lapse en la concentració en tractar de tocar sis vegades seguides sense errors, així que utilitze la regla de les ‘sis vegades’ com una prova. Si comet un error, llavors dedique més temps a treballar lentament  el passatge en qüestió, fins que no hagi de pensar en el que fa.

Paciència i el divertir-se en la pràctica

Una cosa molt important a considerar: no es desanime!. Tingueu paciència amb vosaltres

mateixa, escolte amb cura el que toca, investigue les àrees problemàtiques i arregle cadascuna d’elles per mitjà de repetició. També gaudeixca del procés de la seva pràctica i dels sons  que produeix. La música és divertida i és l’aliment de l’ànima, i això inclou la música creada en practicar.

Jose Vicente Carbonell Vidal