PROPIETAT INTELECTUAL I MERCANTILITZACIÓ DE LA CULTURA: LES BANDES DE MÚSICA VALENCIANES

En primer lloc voldria destacar que no estic en contra del copyright, si no que comparteix l’opinió de L. Lessing de que cal equilibrar les diferents regulacions per no posar entrebancs a la creació i difusió de la cultura valenciana.

El volum cultural que generen les nostres bandes s’està regularitzant poc a poc, no exempt de controvèrsies.

Històricament, aquestes activitats no estaven regulades, sí la creació per part dels compositors, però no les còpies, enregistraments, etc. Avui en dia, el fet que una Banda compre una obra i realitzen còpies, viola els drets de propietat intel·lectual.

Abans de l’aparició d’Internet, la còpia, encara que il·legal, estava “protegida” per unes normes socials(l’Estat),que feien viable l’ús de la còpia. Actualment, les activitats culturals les regularitzen institucions com SGAE, AIE,CEDRO i la FSMCV qui en 2012 plantejà a Ministeri gestionar aquests drets i signar una sèrie de convenis per facilitar a les bandes aquesta regularització.

Avui en dia, les bandes formen part d’una globalització del mercat, però, cal tanta regularització de la propietat intel·lectual en associacions no professionals?. Si jo compre un llibre i el llegeix a casa, després la meua dona i després la meua filla… cal comprar un llibre cadascú per tal d’estar dins la legislació? La música és un llenguatge i no tots l’interpreten de la mateixa manera. Pense que els drets derivats d’una obra musical cal regularitzar-se millor ja que és un ús potencial que és realitza de l’activitat musical i que les còpies d’aquesta son, com diu Lessing,  d’un ús just.

El creador de música per a banda, és a dir, el compositor, pensa l’obra amb els mateixos termes que un escriptor la seua novel·la: tants llibres, tant de benefici. Però, al món bandístic, açò no és real, ja que el nombre de bandes és limitat. Sols, com diu D.Harvey, el discurs pot fer que les rendes del compositor augmenten. Així i tot, actualment la tasca del creador per a Banda no és un ofici d’on traure rendes importants, tot el contrari, tal volta perquè el capital cultural d’una orquestra no és el mateix que el d’una banda, un estereotip que encara hi es present a la societat del S.XXI.

Altre perill en el que es troba el creador és la continua homogeneïtat de la cultura musical. Un exemple recau a les obres que es realitzen per a les festes de moros i cristians. És un mercat en alça on els compositors poden extraure rendes de monopoli segur cada any. El problema es que la vida del mercat d’aquestes obres te una duració limitada, on tant el discurs com la singularitat i particularitat( principals virtuts del creador), passen a millor vida.

Les bandes de música valencianes han entrat al circuit globalitzador mercantil al s. XXI sense quasi saber-ho. Hom donava per descomptat, anys enrere, que el que fèiem no tenia res a veure amb el mercat. Nosaltres tocaven, la gent gaudia i aplaudia i fins el pròxim concert!

De sobte en aquest segle ens trobem que hi ha empreses, particulars(compositors), institucions, que volen regularitzar eixa situació, que nosaltres als anys 90 la veiem de lo més normal. Açò ens fa pensar que el que volen és traure rendes de capital de les activitats que realitzen les bandes de música, però no els músics integrants d’elles, si no altres persones que no tenen res a veure amb elles. El famós copyright ha establert un cànon a les activitats que realitzen les bandes de música. La FSMCV òrgan que representa a totes les bandes federades de la Comunitat ha intentat minimitzar els efectes d’aquesta regularització de la propietat intel·lectual en les bandes de música, intentant afavorir tant als productors com als creadors de la música per a banda, en un intent de reforçar molt més aquestes activitats.

Penso que les activitats de les bandes de música han d’estar subjectes a alguna legislació, però una més flexible atenent les circumstancies pròpies de cada societat, no generalitzar ja que dins del territori valencià, una de les característiques de les seues bandes és la diversitat. A més a més ,penso que fem unes activitats, que han de ser considerades com un ús just o potencial, i descarregar-les d’eixes legislacions de la propietat intel·lectual.

Cal un equilibri entre la propietat intel·lectual i les activitats de les nostres bandes. Si ens omplin de lleis, regulacions, etc. la cultura de banda de música poc a poc desapareixerà. La FSMCV com òrgan representatiu cal que vetlen pels interessos d’aquestes associacions i no cedeixi a les pressions del mercat i de les megaeditorials culturals de nostre país.

Per: Jose Vicente Carbonell Vidal 2018.