MÚSICA INSTRUMENTAL AL RENAIXEMENT

La música instrumental a partir del S.XV començarà a tindre més rellevància tant a l’àmbit profà com el sacre, degut al desenvolupament del compositor/instrumentista i de l’aparició de la música impresa. Així i tot, al S.XV encara estarà supeditada a la música vocal, encara que ja començaran a aparèixer composicions autònomes vocals. 

COMPOSICIONS INSTRUMENTALS AL RENAIXEMENT:

1-      Adaptacions de música vocal: les primeres obres instrumentals foren adaptacions d’obres vocals(chansons, motets, etc). Per tant, els instruments més idonis per aquestes obres foren els instruments polifònics( els que poden fer varies veus, com llaüt, vihueles,espineta,etc.).

Com a conseqüència d’aquestes adaptacions, es produïa una “simplificació de la textura” per tal d’adaptar-la al instrument( no es podia fer totes les notes,textures,etc..de l’obra vocal).El que es feia era agafar allò més important com podien ser els “acords” o aquells intervals més importants i introduir algunes variacions o glosses entre els acords. Per exemple, el Mille Regretz de L.Narvaez per a llaüt, podem apreciar aquesta simplificació de textura i introducció de xicotetes variacions.

12-     Obres improvisatòries: l’art del instrumentista consistia principalment en improvisar sobre temes preexistents de la música vocal( glosses o diferències), o sobre una roda d’acords estandarditzats com a la Folia,Romanesca o passamezzo. També les formes no derivades de la música vocal com el Tiento o la Fantasia tenen un origen improvisatori i de vegades amb un estil imitatiu. Cal dir que els espanyols eren considerats uns grans artistes en l’art de la improvisació, inclús realitzant tractats com el de Diego Ortiz “Tractat de Gloses”.

Exemple tenim amb les “ diferencies sobre el guardame las vacas” de L.Narvaez, o les Fantasies de Lluis Milán.

L'obra de Narvaez és una de les primeres obres de Tema i variacions. L'esquema melòdic-harmònic té 2 parts: la primera presenta la progresió I-VII-I-V,amb igual duració de cada grau; la segona part repetexi la melodia i la harmonia pero cadencia en tónica. Les 4 diferències de Narvaez son gloses( floreos,ecos,escales) de carácter instrumental,quasi improvisatori.La 3a i última diferència inclou una coda.

      Entre els instruments polifònics més importants destaquem els instruments de tecla com l’orgue, l’orgue portàtil o el virginal. També els de corda polsada com el llaüt o la vihuela.

Aquests, a banda de tocar transcripcions d’obres vocals o improvisacions sobre un CF,etc..també es realitzaran interpretacions de formes, que en origen són vocals, però que acabaran adaptant-se a formes instrumentals com la Canzona o el Ricercare.

-    3- Música de dansa: en aquest tipus de música trobem l’antecedent de les Suites. És la música instrumental més habitual al Renaixement, al igual que succeïa a l’Edat Mitjana.

Al Renaixement naix la tendència d’agrupar les danses per parelles, d’una forma contrastant; una lenta i altra ràpida o al revés. Les més habituals foren la Pavana( lenta i binària) i Gallarda( més ràpida i ternària) anomenada com contradansa. En un principi no eren danses totalment diferents si no que el compositor deixava “l’harmonia” i sols canviava el ritme, tempo, etc.

La dansa estava molt expandida i gaudia de gran estima. La instrumentació podia ser per a llaüt, teclat o per a conjunts instrumentals(consorts).

Ací vos deixe amb una Pavana de T.Susato sobre la cançò Mille regretz. Susato fou flautista i trompetista flamenc i un editor molt important de danses del renaixement. La interpretació és d'un doble Consort de flautes i violes.

Anàlisi Complet: https://bustena.wordpress.com/2015/11/10/tielman-susato-pavana-mille-regretz-analisis/

CONJUNTS INSTRUMENTALS: les agrupacions instrumentals o consorts es classifiquen al renaixement entre conjunts de Música Alta i Baixa.

Els conjunts de música alta son aquells on la sonoritat és més potent, s’interpreta en llocs a l’aire lliure i solen ser instruments com percussió( tambors, cròtals, panderos, etc.), de vent metall com el corneto, sacabutx, de vent fusta com la xeremia o cromormo.....

Els conjunts de Música baixa, son aquells on la sonoritat és més dolça, s’interpreta en l’àmbit privat i solen utilitzar instruments com el llaüt, arpa, vihuela, flautes, etc...

Cal tindre en compte que al renaixement i més concretament als conjunts instrumentals s’opta per una sonoritat més homogènia. És a dir, comencen a construir instruments per famílies per tal d’abraçar el major àmbit sonor, molt semblant a la composició per a veus. Front la heterogeneïtat dels conjunts de l’Edat Mitjana, trobem al renaixements conjunts de violes, conjunts de flautes, etc.. des del més agut fins el més greu.

LES TABLATURES:

Les tabulatures és el nou sistema de notació instrumental polifònic. Cal dir que la font principal dels conjunts instrumentals fou la música escrita per a conjunt vocal, per lo que la notació era la mateixa, tant instruments com veus. La costum era escriure en diferents llibres/quaderns les veus, per lo que era molt dificultós la lectura per part el instrumentista. Degut açò els instrumentistes polifònics es van vore en la necessitat de copiar la música en un format on pogueren vore totes les veus simultàniament i poder tocar-les amb 1 sol instrument. Aquest procediment se li anomenà Intabulació i a la notació les Tablatures. Aquestes foren escrites tant per a instruments polifònics de corda com de teclat.

La Tablatura representa les cordes del instrument, les lletres o xifres representen els trastos que s’han de polsar i dalt es poden representar les diferents figures musicals( valors, ritme).