BANDES: QUAN I PERQUÈ

Quan parlem sobre els orígens de l’aparició de les bandes de música i de les causes del sorgiment d’aquestes a la C.V., podem vore per part de la historiografia clàssica de finals del S.XIX i primera meitat del XX un leitmotiv present en quasi la gran part dels treballs: l’origen militar i religiós. Son suficients aquests elements?

Un dels factors que ha de tindre qualsevol historiador que intenti explicar un fet històric és la pluricausalitat. Per sort,  a la historiografia recent del S.XXI ja hi han autors que hi parlen d’aquesta pluricausalitat, com son E. Asensi, F. Oriola, S. Astruells, entre altres, i que fan repensar aquesta causalitat  que parla la historiografia tradicional.

La historiografia recent, encara que te en compte els elements religiosos i militars per explicar les causes del sorgiment de les bandes dins d’un context bèl·lic dominat per la Guerra del Francès o les Guerres Carlistes, tot dins del segle XIX, com a segle del sorgiment de les bandes( encara que hi existeixen dades de bandes que hi estan presents a finals del XVIII),van sorgint noves variables per tal d’explicar altres causes de l’aparició de les bandes de música civils i del seu desenvolupament.

Estem d’acord que l’element militar hi està present sobretot al S.XIX, per imitació de les músiques militars franceses i del factor pedagògic d’alguns d’aquests militars que van romandre a territori valencià quan els exèrcits francesos ja no hi estaven presents. Les petjades d’aquesta influencia militar encara hi estan presents : uniforme, bandera, forma de desfilar, etc. Però cal dir, que aquesta influencia militar hi serà residual a principis del S.XX i inexistent en la formació de bandes de la segona meitat del S.XX i el que portem de XXI.

Pensem que el intentar remuntar l’origen d’aquestes bandes civils a èpoques més antigues de la història de la música, és un poc arriscat si atenem que els destinataris  de la música de  les bandes civils del XIX  era el públic en general, mentre que en altres èpoques aquest públic era més selecte, sobretot classes altes de la societat.

Referent al factor religiós, és important tenir en compte els efectes de les desamortitzacions com un element que “beneficià” l’aparició de les bandes civils. Per necessitat, aquests Mestres de les capelles( organistes i ministrils) formaren a gent del poble per tal d’acompanyar els actes religiosos i civils. Però cal dir, que l’església també va posar entrebancs a les bandes, sobretot amb el Mottu Propio que afectà en un major grau, a les esglésies de les grans ciutats. Aquesta moralització de la música ja es va intentar realitzar ja al S.XIV amb la bula de Juan XXIII o al Concili de Trent al S.XVI. L’element religiós fou un element important per a la creació i difusió de la música, però en algunes èpoques també va tindre un paper destructor.

Tal vegada la importància de l’element religiós en la formació de bandes queda un poc minimitzat degut a que després de les desamortitzacions l’estament religiós perd el control d’aquells que exercien a la capella musical i també queda en bajoqueta si aquests organistes que ensenyaven a la gent del poble eren laics o religiosos.

Un element importantíssim per a la creació de bandes civils fou el clima social. Els anys 1880-90, com 1980-90, son les èpoques on més bandes es varen formar com a conseqüència, entre altres, del clima social Lliberal i democràtic d’aquestes èpoques.

Al S.XIX, el pas de l’Antic Règim a un Lliberal va suposar canvis socials importants, com: nous espais per a la difusió musical, més temps per a l’oci, canvis de costums, etc. que afectaren de manera positiva la creació i desenvolupament de les bandes civils. Ja a finals de segle, amb la Restauració i un nou clima lliberal, a més de la llei d’associacions de 1887, la creació del Certamen de bandes de 1886 o el Conservatori de València de 1879,entre altres, foren factors clau per al naixement i desenvolupament de les bandes civils. Cal dir que la Renaixença cultural valenciana, no va ser un element d’impuls a les bandes de música, degut a que aquestes la relació música-poesia, era inexistent en comparació a altres formes musicals com el poema simfònic  o els Lieders.

El mateix podem apreciar al S.XX com, després de la Guerra Civil espanyola, ja podem vore com els anys d’apertura del règim influenciat pels successos del Maig del 68, hi ha un repunt important de les bandes que arriba al seu màxim als anys 80-90 degut a una major institucionalització i professionalització de les bandes, la influencia de la LOGSE al 92, o la creació de la federació en 1967.

Les bandes civils varen romandre molt de temps sense estar subjectes a cap institució, el que provocà que alguns polítics utilitzaren aquestes bandes per tal de fer propaganda de les seues ideologies. Aquest factor polític va fer que també es crearen algunes de les bandes civils. Aproximadament més de 50 localitats de la província de València han tingut més d’una banda en algun moment de la seua historia, una de caire conservador i altra de caire lliberal. Moltes d’elles s’uneixen en acabar els conflictes bèl·lics i polítics, altres, encara romanen petjades d’aquestes disputes: la Nova- la Vella, La unió -la Primitiva, La Victoria -la Primitiva, etc.

I com no, la festa. Un element clau, importantíssim per entendre el naixement i evolució de les bandes de música.

Des de temps remots la música ha estat vinculada a la festa i l’oci, tant civil com religiós. Respecte a les bandes de música valencianes, tal i com les entenem actualment, aquest factor és multiplica exponencialment. El cicle festiu Valencià: Falles, Moros i Cristians, Magdalena o Fogueres, beneficiaren tant el naixement com el desenvolupament de les bandes civils valencianes. Sols a la província de València, podem vore com les comarques properes a l’epicentre faller, València, són les més nombroses en quant a nombre de bandes. Comarques com la Ribera Alta, Horta Sud i Nord, etc. El mateix succeeix amb les comarques properes a Alcoi, com la Vall d’Albaida una de les zones amb més bandes de la comunitat.

Destacar també que actualment part de les noves bandes creades naixent al caliu d’una comissió fallera o comparsa de moros i cristians.

Les causes de l’aparició de les bandes de música amateurs han ant sofrint canvis en aquests segles. Passant de les causes religioses i militars, cal sumar el impuls de particulars i veïns, aficionats, antics músics, Ampes, organitzacions culturals, ajuntaments o acadèmies privades.

Junt a les causes del naixement de les bandes, ja a la segona meitat del XIX apareixen els estereotips associats a elles com: popular, baix nivell artístic, músic fester, rural, que varen tenir repercussions negatives a les bandes, no sols amb la manca d’estudis musicològics si no també per l’estereotip social del músic de banda. Per sort, actualment aquestes diferències s’estan diluint cada vegada més.

Ens queda el repte, ja al S.XXI, segle de la globalització de les bandes de música, de com mantenir aquestes societats per fer-les romandre durant molt de temps sense perdre les seues senyes d’identitat. Sense el coneixement del passat no podem construir la nostra identitat.