MÚSICA I SUGGESTIÓ:

La música, des d’èpoques antigues, ha sigut un medi de suggestió per a l’ésser humà: ja a la mitologia el propi Orfeu utilitzava la seua lira per ablanir el caràcter del deu de l’infern Hades i recuperar la seua amada Euridice. Autors clàssics com  Damón o Aristòtil parlen de la música com un art capaç de canviar o d’agitar les emocions dels qui l’escolten o interpreten.

Aquesta suggestió també hi està present a obres literàries i al cinema més modern: Musicophilia d’Oliver Sacks, “ The supremacy of Uruguai”d’E.B.White o a les pel.licules com “Mars Attaks” de Tim Burton, etc. Son obres on la música te un poder de suggestió.

Però, actualment hi estem suggestionats?

 Pensem amb la música que utilitzen els publicistes o els directors de cinema: els primers la utilitzen per tal de convèncer que el seu producte és el millor per a nosaltres; els altres, per indicar com ens hem de sentir durant una escena. Qui no associa la música de John Williams a la “Lista de Schindler” amb el genocidi nazi? I potser no ho recordem, però les nostres mares o iaies utilitzaven la cançó( les cançons de bressol) per calmar-nos. Recordeu alguna cançó d’algun anunci actual? Segurament  que no. En canvi, si preguntem als nostres majors, pares o mares anuncis com: “ Yo soy aquel negrito del Africa tropical...”, “ Vuelve a casa vuelve” o “ Leche, cacao, avellanas i azúcar...” de segur que la seua memòria o reconeix de seguida. Açò ve degut a que eren anuncis que deixaven un missatge clar, racional i unívoc dins d’un context musical de suport de caire emocional, positiu i alegre.

Actualment no és busca la memòria si no la reacció immediata, lo compulsiu. Pràcticament no hi existeixen missatges en forma de cançons. Els missatges no son clars si no difusos, ja que és vol arribar a un públic més divers: quan més gent escolte el missatge, més interpretacions diferents i més tipus de plaer.

A més a més, la música i el so son utilitzats per transmetre les característiques d’un producte: el só característic d’una marca de telèfons, les sintonies de begudes, etc. La tecnologia actual permet dissenyar elements musicals i sonors a la mida, per tal d’evocar sensacions que indiquen una característica exclusiva del fabricant.

L’ús del missatge amb música resulta molt efectiu, ja que per una banda, el text activa el procés lògic-verbal del cervell mentre que la música activa un processat més emocional. Cal dir, que la música de vegades actua ací, com una distracció del pensament racional, ja que no deixa raonar d’una manera lògica sobre el missatge verbal o textual. Un exemple ho tenim a la música que ens posen als supermercats: si vols anar a comprar vi, i ens posen una música francesa, al tindre activat el concepte “França” a la memòria, i gràcies a la música, de segur que optarem per un vi de marca francesa.

A determinats contextos socials, la música també s’ha intentat utilitzar per modificar les creences dels grups, per exemple als Himnes. Aquests, solen tenir una lletra directa que pot afavorir el gregarisme( pel fet de compartir el seu contingut) o bé induir a fer alguna cosa. Els himnes indueixen també a creure’ns millor o superiors, o imaginar un futur ideal per al nostre grup de referència. Les lletres dels himnes resulten més memorables quan les codifiquem a la memòria al costat de sensacions agradables. Aquestes sensacions poden vindre de la pròpia melodia o dels contextos d’ús del himne: esports, guerres, etc. Coneixem himnes que identifiquen a un país o regió, i d’altres que és converteixen en himnes generacionals o de determinats sectors de la població, per exemple: “ Anarchy in the U.K” de Sex Pistols o “ Smells like teen Spirit” de Nirvana. Himnes que en ple –SXX han contribuït a assenyalar trets, conductes i formes de pensar diferenciades dels grups socials de referència o tradicionals.

La música es una activitat social que a moltes cultures actua com a reguladora de les diferents tipus de relacions socials. A la cultura occidental aquestes funcions estan una mica emmascarades, però en qualsevol cas, hi produeixen efectes sobre actituds i comportaments, com podem vore als comportaments dels oients d’un determinat tipus de música o simpatia per un estil o artista determinat. En certs moments s’utilitza aquest tipus de música com una “targeta de visita”, sobretot a l’adolescència, per comunicar trets de la seua personalitat: moda de vestir, de consumir, etc. L’identificar-se amb un grup de referència, pot originar una modificació de les preferències pròpies en el sentit de fer-les compatibles i conformes a les del grup i en aquest sentit la música actua, una vegada més, com a element de suggestió o persuasió.

Malgrat tot açò, el poder de suggestionar és una tasca difícil, ja que cal una predisposició a consentir aquesta alteració del nostre pensament o conducta, però la música, a vegades, facilita aquest procés gràcies a la seua capacitat d’activar emocions i records.

Jose Vicente Carbonell Vidal.2019