ROMANTICISME: ÓPERA ALEMANA. WAGNER I EL DRAMA MUSICAL.

Introducció:
Al llarg de la història de la música, els territoris amb més tradició operística foren Itàlia i França. Açò canviarà  a partir de la segona meitat del XIX degut a la creació del Drama Musical Wagnerià.

Alemanya ja havía fet intents per tal de consolidar un gènere operístic pròpi i poder fer la competència a França i Itàlia. El sentiment nacionalista que afectà a Europa a finals del XIX farà que Alemanya passe de centre neuràlgic de la música instrumnental a un dels centres operístics més importants.

Els inicis de la creació d'una gènere operístic pròpi els trobem ja a finals del S.XVIII amb els singspìeld de Mozart: Rapto en el Serrallo i la Faluta Màgica. També podem inclou-re el Gunther de Holzsbauer.

Tanmateix, ja a inicis del XIX, Schubert amb Los Conspiradores, E.T.A.Hoffman amb Undine o Sphor, varen fer els primers intents de crear algo nacional.

Però serà Weber, qui després d'uns intents amb Abu Hassan i Silvana,crearà la primera òpera genuÏna alemanya amb El Cazador Furtivo, després de 10 anys sense crear un òpera.
Weber, amb un sentiment més nacionalista, volia amb aquesta òpera una barreja de totes les arts que conformàven un òpera.

El Cazador Furtivo 1822:

• llibret fonamentat en un mite alemany
• eclecticisme: escenes aire lliure, cors i dansa de França i lirisme italià.
• efectes i simbolisme instrumental: corda greu i clarinet per a escenes tenebroses,etc.
• melodies folclòriques( ús de Lied).
• Escenes pintoresques: vall del llop.
• Motius musicals presents en l'obertura.
• Carácter unitàri:motius recurrents, simbolisme musical, connexiò entre escenes,etc.

Imatge: Caspar, Londres 1824

Escena de la Garganta del Lobo, 1822

R.WAGNER I EL DRAMA MUSICAL:
A les seues primeres óperes rep la influència de les óperes alemanes, l'òpera italiana i la Grand ópera Francesa. Degut a la seua formació literaria els llibrets els escribía ell  mateix.

 Musicalment ja mostra una tendència cap a l'ús de motius simbòlics i l'escena contínua, a més de l'ús de temes històric-medievals alemanys. Exemples tenim a óperes com Tannhauser de 1845 o Lohengrin de 1850.

Wagner tenia en ment  crear un tipus d'ópera totalment diferent a lo italià i francés, un Drama Musical. Aquestes idees les reflexa en alguns ecrits teòrics com La Obra de Arte del futuro de 1849 o Ópera i Drama de 1851 en el que recull les seues idees:

• Gesamtkunswerk ( obra d'art total): unió de totes les arts, poesia, música, escenografia,dansa,etc.. i amb un sol, objectiu, l'expressió.
• ús del Leitmotiv: l'orquestra presenta una serie de motius associats a personatges, objectes o situacions al llarg l'ópera. Importancia del preludi.
•  continuitat musical sense formes tancades: ariosos en compte d'ària-recitatiu.
• Nou tipus de declamació, on l'orquestra és qui explica el drama i on la veu declama de forma dramàtica.
•  prosa musical.
• Melodia infinita: ús de cromatismes, Acord Tristán.
• Poesia alemanya.

Aquestes idees les portà a la práctica amb la Tetralogía El Anillo de los Nibelungos, obra que li portà 25 anys en fer(1848-1874) i d'una duració de 15 hores.

Aquest drama encara que fonamentat en un mite alemany, també cal entendre'l com una crítica a l'explotació capitalista i l'opressió( El Oro del Rhin). En les altres 3. Las Walkirias, Sigfrido i el Ocaso de los dioses, també reflexa el despreci pels drets de la propietat i les jerarquíes de poder.

Altre element interessant dels drames musicals de Wagner és la similitud amb la música de l'Antiguetat Grega i romana, sobretot les Tragèdies:

•  l´'us del terme tetralogia, igual que les tragèdies: 3 tragèdies i 1 comèdia.
•  la duració.
•  l'us del leitmotiv, semblant al paper del cor de les tragèdies.
•  concepte d'art total semblant al concepte de música a Grécia.
•  El teatre de Bayreuth, construit a imatge del teatres Grec i romans.

A més cal destacar que fou el primer en introduir el foso per a l'orquestra, apagar les llums i tancar la porta quan comença l'espectacle, la disposició del seients,etc...

Mentre feia la tetralogia va composar Tristán e Isolda en 1865. Vos deixe amb el preludi on hi apareixen els diferents leitmotivs que utilitza, com també el famós acorde Tristán:

Als 3 primers compasos té 5 leitmotivs:https://drive.google.com/open?id=1cEOlzGCztif6VbONP7IOhtypsx1s_C7N