NACIONALISMES MUSICALS
El s.XIX serà un segle que vorà nàixer i desenvolupar
idees nacionalistes i que es vorà reflectit a la música d’aquest període,
sobretot a partir de la segona meitat de segle.
El propi Rossini
en algunes òperes, com també Verdi en l’època del Rissorgimento, exalten el
nacionalisme italià.
I que dir amb Weber i posteriorment Wagner amb la
creació d’un òpera nacional germànica( Drama Musical).
Què defensaven o anhelaven? Un tipus de música
popular, identitària del seu país per tal de diferenciar-se dels països
dominants, ja siga musicalment com políticament( Itàlia, Alemanya, França, etc.)
El S.XIX vorà com països que eren colònies començaran
a independitzar-se i reivindicar lo nacional: Bohemia, Noruega, Hongria, etc.
Les fonts que utilitzaran aquest compositors de música
nacional seran els cançoners, o investigacions dels folkloristes del seu país.
El primer gènere on els autors intenten crear algo nacional serà l’òpera.
Quin ús fan de les melodies populars? Doncs, hi han
qui citaven literalment la melodia i la transformaven després, altres, en
compte de citar, agafen l’essència melòdica i finalment altres com per exemple
Dvorak, utilitza una barreja de melodies folklòriques d’altres llocs.
El que fan amb açò és donar un nou Color a la seua
música: mitjançant l’ús d’escales pentatòniques, tons sencers i relacions
modals i rítmiques, per tal de diferenciar-les de la música més acadèmica.
A Rússia tenim exemples del anomenat grup dels 5:
Balakirev, C.Cui, Borodin, Mussorgsky i R.Korsakov).
Ací teniu un exemple de l’òpera el Principe Igor de A.Borodin i les seues
famoses Dances Polovtsianes.
Altre compositor a destacar fou M.Mussorgsky i els
seus Quadres per a una exposició de
1874. Una suite de peces per a piano que pretenen descriure musicalment 10
quadres dels seu amic Hartmann, mort un any abans.
Al començament de l’obra i en 5 ocasions més, introdueix
una “Promenade” que condueix l’oient per aquesta exposició de quadres. En cada presentació,
aquesta promenade presenta un caràcter diferent segons el quadre.
Així comença la suite:
En l’actualitat, aquesta obra és més coneguda amb l’orquestració
que va fer M.Ravel en 1922. En aquest exemple mostrem ja l’orquestració de
Ravel, al segon quadre anomenat El Viejo
Castillo, on presenta una espècie de cançó trobadora medieval front un
castell, evocant un paisatge italià. En l’orquestració de Ravel va alternant 3
frases d’una forma aparentment aleatòria, encara que funciona com una espècie
de tornada(estribillo), interpretat pel saxo.
L’últim quadre s’anomena La Gran Puerta de Kiev, que descriu un quadre que mostra una porta
dissenyada a l’estil antic rus. La Base motívica és el Promenade qui s’interromp
2 vegades per un coral de la litúrgia ortodoxa russa i el so de les campanes.
Un altre país que començarà a crea un tipus de música
nacional serà Bohèmia( actual República txeca).
B.Smetana será l’impulsor de la identitat musical
txeca. Amb el recolzament de Liszt i de Clara Schumann, començà a donar un nou
rumb a la música bohèmia.
La seua música té una clara influència
germànica(Liszt, Brahms). L’exemple més clar i el seu major èxit, foren el
cicle de 6 poemes simfònics “Ma Vlast”(
Mi patria, de 1874). Aquest cicle és una selecció d’episodis de la història
txeca i personifica la creença personal de la grandesa de la seua nació.
Ací teniu l’exemple del n.2 anomenat El Moldava, on
descriu al riu des de el seua naixement fins l’arribada com un gran riu a la
ciutat de Praga, per a després allunyar-se majestuosament fins desembocar a L’Elba.
La primera secció les flautes mostren el naixement,
els rierols, acompanyats de pizzicatos que fan referència a les gotes. Després
s’incorporen clarinets i els violoncels qui donen pas al tema en la corda que
representa el moviment majestuós del riu.
La Segona secció és un episodi de caça: trp i trb fan
les crides per anar a la caça, mentre els violins toquen el tema inicial amb
semicorxeres. Després trobem una festa, una polka que representa la 3a secció,
una boda camperola, etc.
Altre representant Txec fou A. Dvorak, qui va conèixer
Smetana a Praga i el va iniciar en la investigació de la música del seu país.
Encara que coneixia Brahms i Liszt, el seu referent sempre fou Beethoven.
Les seues composicions son una combinació del folklore
del seu país, el classicisme romàntic de Brahms i l’espontaneïtat de Schubert.
El 1891 rep una oferta dels EUA i ací composa una de les
seues obres més famoses: La Simfonia n.9
del Nou Mon.
Encara que és tradicional formalment: 4 moviments, el
1r i 4rt en forma sonata, 2n lent i 3r scherzo trio.
Les novetats apareixen ja al primer moviment en l’ús
dels temes suggerits per les melodies dels indis americans i dels espirituals
negres que Dvorak escolta cantar a New York: el 3r tema té semblances amb un
espiritual negre “Swing low”. A més,
les sincopes del tema 1 son molt utilitzades en aquesta musica i el tema 2 té
un caràcter modal.
El tema 1 te un caràcter cíclic, ja que apareix a tots
els moviments de l’obra. Vos deixe amb el primer moviment de la simfonia:
Finalment cal destacar altres compositors com
J.Sibelius a Finlàndia i el seu poema simfònic Finlàndia o E.Grieg a Noruega i la seua famosa Suite Peer Gynt, o els espanyols Granados i
Albèniz que vorem pròximament.
Comentarios
Publicar un comentario