ROMANTICISME: ÓPERA FRANCESA

INTRODUCCIÓ:

Els antecedents de l'ópera romàntica francessa, els trobem a l'anomenat "Classicisme Napoleònic" amb obres de Cherubini i Spontini i les seues óperes revolucionàries i óperes rescat. Algunes d'elles serviren com a mitjà propagandístic de Napoleó.

Amb La Vestale Spontini lloa l'emperador amb cors espectaculars, música solemne i rica orquestració. Per contra Cherubini ,amic de Robespierre, amb la seua ópera Lodoiska de1791 anticipa el romanticisme amb uns cors dramàtics, rica orquestració i un gust per l'espectacles ecenogràfic. Introdueix el paper de la dona com heroina, unida als valors de la Revolució i República, al igual que farà Beethoven amb Fidelio.

França, després la Revolució i el període napoleònic, es converteix en el centre operístic europeu, tenint com a centre/santuari la Gran ópera de Paris.

Molts compositors tant d'òpera( Rossini, Bellini,Donizzeti,etc.) com de música instrumental/virtuosos,    (Paganini, Liszt,etc.) anàven a Paris per estrenar les obres i poder vendre-les. Ací els drets d'autor eren més flexibles que a la resta d'Europa.

La Grand Ópera:
França sempre ha tingut una gran tradició operística. En aquests primers anys del XIX, Paris era un mercat teatral important, però les produccions locals foren poques i gran part del grands èxits s'importaven o eren representacions estrangeres. Entre els compositors locals podem destacar a H.Berlioz amb Los Troyanos o Gounod amb Fausto.

L'ópera més important d'aquests primers anys fou l'anomenada Grand ópera. Un ópera on destaca la seua monumentalitat, reflexe de la societat burgesa, amb una temàtica medieval de caire nacionalista, escenes multitudinàries, finals concertants, gran orquestració,cors,etc.

Entre les característiques més importants podem destacar:

• És una evolució de l'òpera lirica més Gluck, Cherubinni i Spontini
• 5 actes( 3-4 hores)
• Entre 7-12 primers cantants.
• Gran desenvolupament escenogràfic, per a donar més realisme.
• Presència de ballets i cors dins de l'acció.
• Temes bíblics o revolucionaris mesclats amb un fatal desenllaç amorós, juntament amb crítiques a la noblesa i clergat.
• Grans moviments de masses.
• Un dels seus màxims representants és G.Meyerbeer(1791-1864) amb 6 òperes. Els Huguenotes

ÓPERA COMIQUE:

L'òpera comique va actuar com a contrapes a la Grand òpera i va recollir elements que aquesta rebutjava. Aquest tipus d'òpera segueix utilitzant els diàlegs parlats en compte del recitatiu.

Els arguments d'aquesta òpera presenta comèdies o drames semiseriós, on els números solistics defineixen el persontage. També l'ús de cors i conjunts.

En aquest gènere varen triomfar els italians, sobre tot Rossini i Donizzeti amb la seua ópera La Fille du Regiment, on podem apreciar l'ús del bel canto en escenes on fins i tot podem escoltar 9 Do de pit.

ÓPERA LÍRICA:

Amb el II Imperi l'ópera comique francesa es ramifica en 2: una que es barreja amb lo seriós donant lloc a l'ópera Lírica i altra cap a l'opereta, la revista i les varietés.

La Lírica es representava al Teatre Lyrique(1851). En aquest drama líric es fussionen elements de l'ópera comique i la Grand ópera. El temes, primer foren hsitòrics, mites,etc. però després s'utilitzaran temes de novel.les i literatura contemporània(amor).

Els cors i ballets aniran perdent importància ja que l'autor aprofundeix cada vegada més al caràcter psicològic dels personantges.

Es vol allunyar de lo wagnerià, però comparteix l'objectiu de unitat dramàtica(continuitat).

Un dels primers compositors d'aquest gènere fou Ch.Gounod amb Fausto (1859), però de se segur que conegueu més a Bizet amb Carmen(1875).

Bizet fou qui aporta una reforma més valenta en aquest gènere, a partir de l'ús de lo exòtic.

Carmen ambientada en España i basada en una novel.la de Merimée, amb diàlegs parlats, extraordinària varietat rítmica i melòdica, i molt ben orquestrada.

Les suites es el que uneix la trama: Carmen es presenta amb una habanera i sedueix amb seguidilles. Don José es presenta amb una marxa i una marxa presenta el seu rival, el torero. La dansa no és algo accesori si no que te un paper important dins els desenvolupament del personatge. Al igual que l'ús del motius recurrents a mode de leitmotiv( tema toreador, tema destino,etc.)

L'òpera es realista, els persontages contemporànis, Carmen era una persona moral més que inmoral, ja que sempre es mostra tal i com és, no enganya ningú. 

De segur que coneixeu aquesta habanera: és un cant d'amor rebel. Don José "passa" de Carmen. Ella s'aproxima a ell i li llança una flor,és l'inici de "l'embrujo".

CURIOSITAT:

Bizet utilitza la música de El Arreglito, una composició del compositor Sebatià Iradier escrita en 1865. Escolteu!!!

https://drive.google.com/open?id=1fxJdqbt6NgC2FLnvmA4q1v2CkDnYof0q

L'Opereta:

Fou una forma popular d'entreteniment amb diàlegs parlats, cançons, conjunts musicals i danses de l'época. El carácter va des de la comèdia fins la farsa, sàtira i paròdia.

J.Offenbach és el pare del gènere, qui va crear la companyia dels Bouffes Parissiens en 1855, per contrarestar l'excessiu dramatisme de l'ópera comique.

L'obra més destacables és L'Orfeu als Inferns de 1858, una sàtira sobre els Déus de L'Olimp i els mites clàssics, amb 2 actes i 4 escenes.

Ací vos deixe el famós dúo de la mosca, on podem vore a Júpiter transformat en una moscarda junt a Eurídice.

A més a més, de segur que coneixeu aquest famós fragment, mal anomenat Can-Can, però que és un Galop: