MÚSICA SACRA RENAIXEMENT S.XVI
La música polifònica sacra adquireix en aquest S.XVI la
perfecció degut a la unió de la tècnica franco flamenca amb l’humanisme.
La Reforma i contrareforma catòlica va produir un gran
impacte en la música polifònica sacra del S.XVI.
La Reforma de Luter va portar a la traducció a l'alemany de
quasi totes les Misses, a realitzar un repertori més senzill i popular per tal
de que tots participaren i entengueren la litúrgia. Establirà una forma i estil
de font popular(Lied), senzill, sil·làbic, homofònic i en alemany. El Coral
Luterà, del que posteriorment J.S.Bach farà bon ús.
El catolicisme intentarà respondre amb l’anomenada
Contrareforma i es plantejà la supressió de la polifonia i un retorn al
gregorià, excusant-se en la problemàtica relació text+música. Aquestes idees naixeran
de les primeres reunions que realitzen a la ciutat de Trent, l’anomenat Concili
de Trent. Al final amb l’ajuda de Palestrina es troba un estil polifònic més
respectuós amb el text.
Els gèneres més importants de la música sacra seguiran amb
el Motet i les Misses. Ara l’ús de
la Missa de CF s’abandona, però continuen altres formes com:
Missa paràfrasi: un
cant plà o melodia profana recorre totes les veus, amb imitacions.
Un exemple el tenim a la Missa Pangue Lingua de Josquin, fonamentada en el cant pla “Pangue
Lingua”, en el que distribueix les frases musicals d’aquesta melodia per diferents
seccions dels moviments de l’ordinari. Ninguna de les veus cita la melodia de
forma completa. La melodia del himne gregorià no serveix ara com a suport, si
no és una font d’inspiració melòdica.
Ací teniu un anàlisi complet: https://bustena.wordpress.com/2015/11/02/josquin-misa-pange-lingua-kyrie-analisis/
Missa Lliure: Kyrie Missa del Papa Marcelo.G.Palestrina.
Aquest estil sacre també quedarà influenciat per
la música profana i es farà més expressiu, però sense arribar a l'extrem dels
madrigalistes italians.
G.P.Palestrina, Orlando di Lasso o Tomás lluís de
Victoria seran uns dels compositors més importants de la música sacra del
S.XVI.
En l'exemple que vos mostres de T.L.de Victoria,
l'estil es senzill, amb unes textures homofòniques i un ús correcte de les
alteracions i de les dissonàncies. Aquest motet tracta amb gran delicadesa el
naixement de Jesús al pessebre i culmina cap al minut 3 amb l’Al·leluia en
ternària i gran cadència final.
Finalment
destacarem la ciutat de Venècia, centre molt ric i innovador al S.XVI. La seua basílica de San Marcos fou el centre neuràlgic de les innovacions musicals, amb la
barreja de cors vocals i instrumentals que comencen a substituir els orgues de
les catedrals i produir una sort d’estereofonia, d’efectes estereofònics, que desembocaran
en el Principi de Concert tant característic del S.XVII. La ubicació de cada
grup, crea una sonoritat especial.
L’ús de la
policoralitat i l’inici del principi concertant, la preocupació pel timbre i la
sonoritat dels conjunts ens porta cap un nou període: El Barroc Musical.
Vos deixe amb un
exemple de quina manera s’ubicaven els músics a la Catedral. L’obra és Vísperas de la Beta Virgine de
C.Monteverdi de 1610. Les vespres son una d les hores de l’Ofici de la vesprada.
Comentarios
Publicar un comentario